Este hivern està nevador. Fa unes setmanes ja ho va fer i ara torna. Per sort, o per desgràcia, la neu es queda a les muntanyes del voltant. Açò ens alegra la vista i ens evita els seus inconvenients.
Este matí quan eixia de la guàrdia m'he trobat amb la Solana tota blanca, con si fos un ensaïmada espolsada de sucre "glace". Segur que seria per que tenia fam, que m'ha vingut al cap esta al·legoria. El cas és que este migdia, encara que menys, en conservava un poc.
I de Bèrnia que voleu que vos diga. Pareix els Alps de la Marina. I tot açò a la vora del Mediterrani "feliç" (ara tocava posar una foto del Penyal d'Ifach, però ... ho deixarem per un altre dia)
Per desgràcia tot este fred ens durà esta nit i demà gelades. Si les plantes no en tingueren prou amb la de fa setmanes, ara acabarem d'arreglar-ho. Ja veurem com queda la cosa.
8 comentaris:
boniques fotos i per desgràcia treballe fora de benissa i no he pugut vore apenes la neu de la solana....
bèrnia poderosa i amb neu encara ho pareix més...
salut!
Anim Vicent, espere que les plantes aguanten i sobre tot les amarllys que tens.
Vicent...eres un llepolí :-)
Molt bonic el reportatge!
I alguna d'eixes muntanyes que es veuen és Oltà??
Hui pendré la tècnica de Belen per contestar.
@Garrotipadur. Gràcies! Sí que és una llàstima que no estigueres prop per disfrutar de la visió de la neu. Estic amb tu, Bernia estava...
@Belen. Les suculentes són les que més por em fan. Pels Hippeastrums, veus, no patisc. Ells necessiten això un més i mig per baix de 13ºC per fer una bona florida. Ara que fulles no els en queda una.
Tu sí que em coneixes :-)
@Carla. No, Oltà queda just a la dreta de la foto de Bèrnia. Però no ix. T'he trobat este enllaç, que explica la caminata que farem, no ix una foto completa. Però sí les vistes.
Perdó! Què he dit, a la dreta? No a l'esquerre. Coses de la dislexia trobe.
Viceeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeennttt...gracies cari que m'ha arribat avui regal de reis. Estic emocionadissima. Gracies gracies gracies:-):-):-)
Gracietes per l'enllaÇ! Ho acabe de vore rapidet i...l'excursioneta eixa promet.
De res a les dos. Era el mínim que podia fer.
Publica un comentari a l'entrada