L'any passat en pla totalment amateur vaig plantar una creïlla (Solanum tuberosum, família Solanàcies) tota grillada que tenia per casa. Tenia ganes de veure créixer una creïllera. Feia ja més de 20 anys, des d'aquelles que ma tia plantava al camí del Llavador a Dénia, que no en veia cap en viu i en directe. El resultat cinc creïlles, no està mal.
Este any ja he passat a la semi-professionalitat. Després de demanar consell i aprofitant la lluna nova de Febrer, que segons diuen és la millor per plantar les coses que creixen cap avall, em vaig posar en acció. Es tallen en varis trossos (sempre deixant un ullet), es fa un cavalló, uns coconets en este, posem fem, el tros de creïlla i tapem. I per a que cresca bé, un grapadet de nitrat potàssic entre els coconets. El resultat, vora dos mesos després, este
Ja veurem com queda la collita. Segons em digueren del quilo que vaig plantar hauria d'eixir un caixó (d'eixos de taronja), ja vos diré. Hauré de posar una "parà" al mercat? De moment el poc espai entre els tarongers, com podeu comprovar, està ben aprofitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada