diumenge, 2 de maig de 2010

Santa Rita.

Un típic exemple de natura morta o d'art floral, com més vos agrade.

2010_05010008.JPG

Cal·les i roses, unes de color rosa i altres roges, les de Santa Rita. Sí, l'advocada dels impossibles té un roser dedicat. Segons conta la llegenda de la santa, esta que estava molt malalta en el seu convent de Càscia (Itàlia) li va demanar a una cosina seua, que havia anat a visitar-la, que li portara una rosa de l'hort de la seua antiga casa. Esta no li va fer molt de cas, estaven en ple hivern del 1457, però en passar pel lloc va veure que, encara que mig cobert per la neu, de la rama d'un roser penjava una rosa. La va collir i li la va portar a la seua cosina, alegrant-li amb la seua bellesa i perfum els últims dies de la seua vida. Per això se la sol representar junt a unes roses. I també, per esta i altres llegendes se li diu que és la santa dels impossibles.

2010_05010009.JPG

Segur que este no és fill d'aquell, però segur també que és una varietat prou antiga. Perquè, pot pensar algú? Per què només florix una vegada a l'any, ara a la primavera, signe típic dels rosers anteriors a l'arribada dels híbrids xinesos a finals del s.XVIII.

2 comentaris:

Carla ha dit...

Que boniques les roses... Les roges són les meues preferides.

Vicent L. ha dit...

També les meues, en totes les tonalitat. Ja poden traure d'altres colors que res.