divendres, 21 de desembre de 2012

El Passet, la Bassa i el castell de Benirrama

Este cap de setmana en una suma d'esforços Fundem i la Unió Cultural d'Amics de la Vall de Gallinera organitzaren una ruta per esta última vall. Abans de començar-la férem una visita als terrenys que Fundem gestiona a l'ombria de Benirrama (Vall de Gallinera) gràcies al treball i les aportacions dels socis (jo sóc dels segons) amb el fi de tornar un tros de l'ombria al seu clímax vegetal. La veritat és que no he posat cap foto perquè el millor és que, si vos interessa saber el que allí està fent-se, ho veieu amb els vostres ulls. De com s'han lliurat els antics bancals de "malesa", s'està augmentant la biodiversitat, accelerant el procés de restauració de la natura i evitant que perquè un arbre evite la mort tinga que créixer entre roques com esta carrasca.

2012_12160005.jpg

Si voleu un mapa de la ruta podeu clicar ací. En esta pàgina web també podeu comprar el llibre "La Vall de Gallinera, per camins de moriscos i mallorquins", un d'eixos que s'ho val tenir a casa. Ah, esta és la ruta tres.

Tornats al poble, enfilarem l'escalonat camí del Passet de Benirrama, segurament heretat dels temps dels moriscos. No els vaig comptar, però de segur que esta és una de les millors preparacions per fer la ruta de la Juvees a la Vall de Laguar (la catedral del senderisme, segons diuen).

2012_12160008.jpg

A la nostra esquerre, vigilant-nos, el castell de Benirrama o de la Gallinera que en tornar hauriem de vorejar.

2012_12160009.jpg

Aplegats al peu del cingle i abans de buscar el pas o coll que ens duria a dalt de la muntanya, un moment de relax per admirar els colors del paissatge. Els arbres grocs són fleixos (Fraxinus ornus) i, encara que menys abundants, els rojos que són cornicabres (Pistacia terebrinthus). Els verds són pins, clar.

2012_12160010.jpg

Dalt el relleu que ens esperava canviava prou, més arrodonit i sense tanta dificultat. La ruïna del fons, amb un fleix creixent en el seu interior, és el corral d'En Gosp.

2012_12160011.jpg

Sobrepassat este, seguirem per una pista forestal envoltats ací i allà per rodals de pins sobreviscuts de la plaga incendaria i aplegàrem a la Bassa de Benirrama, que està en terme de la Vall d'Ebo. Esta llacuna ocupa una depressió del terreny on les argiles impermeables eviten que l'aigua es filtre al subsol mantenint sempre una làmina d'aigua, cosa rara en estos llocs i més encara dalt d'una muntanya. Esta era molt estimada per l'estimat Joan Pellicer i per això allí hi ha una placa en memòria seua.

2012_12160015.jpg

El cas és que allí es cria la menta i, encara que la buscarem, no en trobarem cap mata. Segons pareix el millor moment més a l'estiu, una bona excusa per tornar-hi. En compensació tota ella estava envoltada d'estos menuts Sols (Bellis sylvestris).

2012_12160019.jpg

Dinats, reférem el camí, però a l'altura del corral d'abans ens desviarem cap a la dreta seguint la senda que seguix en la distància la vora cingle. Just en el punt, baix la vigilància del cim de l'Almiserà, on un altre coll ens permetia baixar sense problemes poguerem gaudir d'unes bones vistes.

2012_12160025.jpg

Com les (dalt) del castell de Benirrama o de la Gallinera amb un horitzò dominat pel Golf de València allargant-se cap a Castellò. Si vos fixeu, per dalt d'una de les muntanyes es veu una punteta del castell de Forna. I (baix) també del rosari de pobles que conformen la Vall de Gallinera i, fins i tot, el pas que abans haviem superat.

2012_12160027.jpg

Just a mitjan baixada una altra parada per observar la Marjal de Pego-Oliva i al fons, a continuació de la punta de la Segària, Mallorca. Ací hauríem de dir novament allò de: "Veus allò que no es veu? Allò és Mallorca i la Serra de Tramuntana."

2012_12160040.jpg

Bo, i per què no una altra foto del castell?

2012_12160032.jpg

Este gal·ler o roure valencià creixent a la vora del camí (Quercus faginea)ens mostra la potencialitat del lloc i que el somni de Fundem no és una utopia. És possible, sols cal voluntat i temps.

2012_12160042.jpg

Per acabar amb les fotos esta on el que pareix un arbre creixent per damunt d'un mur, no és una altra cosa que una immensa heura (Hedera helix) cobrint una de les cases de l'abandonada alqueria de Benimarsoc.

2012_12160044.jpg

Un bon dia d'excursió,de xarreta i de risses amb els amics. Ah, i em vaig portat el llibre firmat pels autors. Tot un detall. Fins a la pròxima.

BON NADAL A TOTS!

7 comentaris:

garrotipadur ha dit...

una altra gran ruta company i per a mi coneguda des de fa ben poc,a l'estiu preparant i fent la Botamarges.
La bassa de benirrama és espectacular,la vaig conèixer un poc abans a la caminata de 3 dies d'ondara-vall d'alcalà-ondara i vam quedar meravellats.

bon nadal

Vicent L. ha dit...

Estàs fet tot un professional, ja vaig seguint-te.
La veritat és que la nostra comarca té un fum de racons interessants. I este, com tu dius, és espectacular.

Bon Nadal.

Vicent Ibañez i Mas ha dit...

Rodamón.

Vicent L. ha dit...

Raó tens.

garrotipadur ha dit...

el professional eres tú que coneixes totes les plantes.
La senda de Benirrama molt ombrívola i espectacular també.
Et recomane la zona de la serra del Migdia.

Adéu i salut

Vicent L. ha dit...

Ojalà, els arbres són fàcils, la menudes ...
Profesional em referia a marxes i carreres.
M'apunte això de la del Migdia. He trobat una ruta, que ix i torna a Tormos. És este al que et referixes?

garrotipadur ha dit...

No m'agrada massa competir però faig 3 o 4 carreretes a l'any.
Ara ja toca caminar i bicicleta muntanya i gaudir més de la natura.

Sí,eixa és,apart de la pr marcada pels pegolins estan les pintures rupestres de tormos i els cims dels cabals.