dijous, 17 de novembre de 2011

Vanessa atalanta.

Estava jo fa uns dies fent "nyenya" (llenya) i de tant en tant pensava en allò que diuen de "que el que fa nyena s'escalfa dos voltes". I de com, encara que els refranys són molt savis per vindre de l'experiència popular, este pareix prou errat, ja que en realitat un s'escalfa normalment tres o quatre voltes. Allí estava jo amb el cap calent quan em vaig veure una cosa que revolotejava al meu voltant i, que no sé encara com, es parava a la meua cama. Què estaria pensant ella?

2011_11090005.jpg

Era gran de veres. Unes fotos amb el mòbil i, en aplegar a casa, a identificar-la.

2011_11090007.jpg

El seu nom llatí és Vanessa atalanta i és molt comuna en el nostre territori. Les seues orugues s'alimenten de plantes del gènere Urtica sp. (Ortígues) i de la Parietaria judaica (Morella roquera), que com tots sabem es troben amb abundància a camps i corrals abandonats i al voltant de màrgens. El curiós d'esta espècie és que encara que sempre existix una població estable a les nostre terres, a l´hivern es veu incrementada pels individus, que fugint dels freds de Centre-Europa, migren fins les nostres terres. A l'hivern els adults hibernen, però en dies solejats és possible veure'ls.

Ja ho sabeu, obriu bé el ulls!

2 comentaris:

Vicent Ibañez ha dit...

Curios, tan febles i poden vindre des de Europa.Pensava que no eren tan atrevides. La llenya es va quedar per fer?.

Vicent L. ha dit...

No, si al final vaig fer una bona pila!
Havia de fer-li una bona impressió a esta sofrida viatgera.