dimecres, 6 de novembre de 2013

De Benissa a Teulada i tornada.

De menut, moltes voltes anava caminant amb ma mare a Teulada per visitar a ma tia. Nosaltres anàvem i tornàvem per Berdica, però jo vaig pensar que estaria bé canviar un poc la tornada i fer-ho per la Font de l’Horta i el Pouet del Moro. Anem!!
2013_11030000_BenissaTeulada

Després d’haver passat la casa de “la sabonera” hi ha una bifurcació, anant per l’esquerre prendrem el camí vell de Benissa a Teulada. Un poc més endavant d’aquesta ja es pot apreciar la nostra destinació.

2013_11030130

Si vos agrada el tema segur que haureu observat que últimament hi ha moltes palometes blanques bambant per ahí, es tracta de la Pieris brassicae. Aquesta està libant el nèctar d’una valeriana borda (Centranthus ruber).
2013_11030137_pieris brassicae

El Pouet de Berdica no és més que això, un senzill pou amb abeurador enmig d’una planissa. Ara el camí està poc transitat però abans seria un punt important de parada per a tots els animals de càrrega o ramats.

2013_11030139

El poc ús que es fa d’ell ha permés que les falzies de pou (Adianthus capillus veneris) cresquen a dintre seu fent una espècie de jardinet.

2013_11030140

A partir d’aquest un pot tornar enrere per buscar el camí que continua cap a Teulada, fent un poc més de volta, o marxar un tros per la via del trenet, avançant un poc. És arriscat, però si esteu atents el “traca, trac” de l’automotor s’escolta prou bé en la llunyania donant temps a apartar-se amb seguretat. Una vista cap endarrere.

2013_11030142

Després del polígon industrial de Teulada l’ajuntament ha deixat una senda ben bona per passar sense problemes sota les vies del tren. Ací no cal anar vigilant si ve el tren.

2013_11030144

No vaig entrar a Teulada, eixe “post” el deixe per a un altre dia. A la primera rotonda que em vaig trobar, vaig girar a la dreta buscant la senda que fa pocs anys s’ha fet per anar a la Font de L’Horta. Sols començar el camí em vaig trobar aquests pous restaurats a la vora del camí.

2013_11030145

En alguns punts de la senda s’han fet plantacions d’arbres de ribera (àlbers, xops, salzes,…), que d’ací uns anys donaran lloc a un parc fluvial molt interessant.

2013_11030150

La Font de L’Horta, que no para mai de brollar, dona nom al barranc on desaigua. O serà a la inversa. La veritat és que tant aquest com el de Berdica, paleollits molt evolucionats (eixe tema ja el vaig tractar ací un poc), hauran estat conreats des de molt antic.  

2013_11030151

Bona mostra són les sénies que em vaig trobar després pel camí. Lleveu tota l’herba i imagineu-se l’animal amb els ulls tapats girant al voltant de la sénia per pujar l’aigua i omplir la bassa del costat.

2013_11030153

.Movent un mecanisme pot ser no tan modern com aquest però sí seguint la mateixa idea fonamental. Sobre aquestes sénies de rosari podeu trobar un article molt interessant en Infobenissa.com.

2013_11030154

I que servirien per regar tota classe d’hortalisses, arbres, cereals o, fins i tot, tabaqueres (Nicotiana tabacum) com aquestes. No sé com estarà la cosa ara, però no fa molts anys el seu cultiu estava tan prohibit com ara el de la marihuana.

2013_11030152

Passat el Camí del Boticari, l’únic carrer que conec a la comarca dedicat a la meua professió, i en girar a la dreta per enfilar cap a Benissa em trobe amb el Pouet del Moro. Just al bell mig del barranc de segur que mai li faltava l’aigua. 

2013_11030158

Ara toca una pujadeta, pel camí que abans connectava Benissa directament amb Moraira i la costa de Benissa i Teulada, que ens portarà per les terres del Tros Vell, una de les tantes possessions de les famílies terratinents de Benissa. Tenien capella i tot a la casa.

2013_11030159

Passada la via del tren, en lloc de tornar per la carretera amb un traçat més suau, vaig prendre el camí de Bellita. Des quasi la seua corona una última vista de la vila de Teulada i del Poble Nou al darrere.

2013_11030160

Passada aquesta la vila de Benissa apareix en tota la seua llargària.

2013_11030161

Una última vista cap a l’esquerre i enrere per fer una ulladeta a l’antic asil de Bellita i, abans, residència d’estiu d’alguns dels “senyorets” del poble. I ara, cap a casa. Fins la pròxima!

2013_11030162

2 comentaris:

Vicent Ibañez i Mas ha dit...

Aqueix recorregut m'ha transportat a la meua infantesa. La meua infantesa a lloms de la ruca que el tio Miquel "del Pou de la Perera", (casat amb la tia Rosario, germana de la nostra àvia), anavem fins al pouet de Berdica. Llavors camins per asfaltar. El tram que va des de la antiga granja d'Ismael al pouet estava empedrat o alguna cosa semblat. Deia la meua mare que en temps de la dictadura de Primo de Rivera, els presos els van dedicar a açò. La foto del pouet em recorda el bestiar del tio Enrique "Cristina" abreurant per a despres resguardarlo en el corral de la casa dels meus avis materns. La casa de Xest. La sequieta plena de cullerots. La inocncia i el somni. El tram del Tros *Vell, casa de veraneig de les Andreses i la mes moderna casa de Mas, record d'estirps ja desaparegudes, que el seu poder era la posesio de terres. Avui la terra no és poder, almenys ací. Gràcies per est articule, cosi, per una estona vaig estar amb els meus germans i altres, passejant pels ´60.

Vicent L. ha dit...

Jo també recorde el camí empedrat, que de menut el feia del temps de l'edat mitja o, més enllà, dels romans.
Estic content d'haver-te fet viatjar en el temps i encara més lluny del que jo ho vaig fer, als '70-80.