La palmera era ben bonica i lluïa molt, però la veritat és que tenia a tot el que creixia per baix d'ella prou amargat. Un cas clar és Herba Lluïsa (Lippia triphyla o Aloysia triphyla), que d'estar a les portes de la mort a passat a créixer de forma esponerosa. Tant que he hagut de podar-la abans d'hora, per poder passar entre ella i el que queda de la palmera.
També els pardalets s'han alegrat del tall de la palmera, ara tenen sempre a la vista un antic bevedor d'aigua on refrescar-se a l'estiu.
L'Herba Lluïsa és un arbust aromàtic originari dels països andins que aplegà a Europa en el s. XVII. La veritat és que s'adapta molt bé al nostre clima, tant que amb un poc d'aigua s'apanya.
El nom llatí i el comú li venen del de la reina Maria Luisa de Parma, en commemoriació del seu matrimoni amb de Carles IV. El cognom llatí, m'imagine que per créixer les fulles de tres en tres.
Tradicionalment s'han emprat les fulles i flors en infusió com a digestiva i tranquil·litzant. Per a això haureu de podar les rames a finals de l'hivern, aprofiteu per donar-li forma a l'arbust. Després separeu les fulles del tronc, talleu el ramellets de flors en parts més menudes i poseu-ho tot escampat en un lloc ventilat per a què es seque tot bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada