Jardín de Iris

Que les nostres muntanyes amaguen molts llocs encantadors ningú pot dubtar-ho, que alguns d'ells ens venen donats per l'acció humana tampoc pot negar-se. Però pensar que un pot trobar-se una cosa com la que ara veureu en una de les partides més recòndites de la nostra geografia és realment sorprenent i més de la mà del l'home. Vos parle del "Jardín de Iris" de Marnes (Lliber). L'iris, a banda de ser el nom llatí d'esta bulbosa, és la denominació més comuna a nivell mundial del lliri o gajol, per això que molta gent el coneix també com el Jardí dels Lliris o Lirios. Prepareu-se que hui la cosa ve acolorida.

Abans de l'entrada trobareu el famós laberint fet exclusivament fet d'estes plantes. No hi ha foto, ho sent. A partir d'ací, una successió de bancals plantats de lliris de colors i combinacions múltiples. Cosa que, posats tots junts, fa un paisatge encantador, tant que la càmera ben bé no sap on apuntar.

Molt ben ordenats i etiquetats. No em d'oblidar que a més de passejar per un jardí estem enmig d'un viver, ja que els propietaris tenen tenda a l'internet. Però a banda de tot açò, si encara no fora prou, hi ha també tulipans, nadaletes (ca l anar més prompte per veure-los) i combinacions vegetals que ens donen punts com este.

Una vista cap al costat ens recorda que no estem a la "campiña" anglesa (els propietaris són d'aquell país i es nota), sinó ací totant la Mediterrània, com eixa punteta del Penyal d'Ifac ens diu.

El cap torna al seu lloc i enfilem l'ultim tram, el dels rosers, que ja havien anat apuntant-se pel camí.

Rosers anglesos antics, no d'eixos que ens venen per ahí. Pareguts als que ixen a les pel·lícules.

I fins i tot recreant un mini jardí anglés que combina els lliris i els rosers.

També es ben cert que al llarg del circuit s'observa una certa precarietat dels materials, però la combinació de formes i olors ens fa oblidar-ho ràpidament.

I ara ve el punt on segur que algú es preguntarà: Com vaig? Eixim de Benissa N-332 direcció Alacant, prenem el desviament cap a Xaló i, després del Stop, entrem immediatament a la primera carretera a l'esquerre (direcció Pinos). Ara tot recte cap a munt fins passar la partida de Pinos. Un poc després d'esta, després d'un pont, trobarem una carretera a la dreta prou empinada amb la indicació Marnes i també la del jardí. Seguiu recte i en uns dos quilòmetres ja estareu allí.

Què costa entrar? El jardí està obert tot abril i maig, excepte dilluns i dimarts. El preu de l'entrada és de 2,50 €, per ajudar al sosteniment del jardí (segons diu allí). El fet que "s'obligue" a pagar l'entrada em va sorprendre, ja que tenia entés que esta era sols una contribució voluntària. Si vos interessa algun dels exemplars podreu comprar-lo a l'eixida, ja van preparats en maceta. No són barats, però s'ho valen. Jo vaig em vaig afillar este "In Love Again".