El "Pet de flare" (frare en valencià normatiu), en llatí Calendula officinalis, és un clàssic dels jardins d'abans. Dóna poques complicacions i alegra totes les cases. De fet, a la caseta la meua altra iaia, la menys anomenada en el bloc però per això no menys important, mai faltaren els pets de flare, les margariteres i algun polp (Aloe arborescens). Normalment es comporta com una planta anual, encara que en algunes ocasions pot aplegar a ser bianual. A finals de l'hivern les llavors comencen a germinar per donar conjunts com este a la primavera.
I probablement la major part de l'estiu si podem donar-los un poc de rec extra.Si és així, s'allargarà la seua florida fins a la tardor, però mai tan espectacular com ara. També és veritat, que la tendència de les seues rames a créixer més o menys tombades, fa que ocupen prou de lloc, cosa que al final fa que hagem que arrancar algunes mates per evitar "asfixiar" a la resta plantes del jardí.
Les flors van del color taronja al groc i, a més a més, poden ser senzilles o més o menys dobles. Comproveu-ho vosaltres mateixos a la foto. La llavor, que produïxen en quantitat, és corbada i té unes pues menudes. Ah, i al igual que altres plantes que ja em vist, les flors es tanquen de nit o quan està molt nuvolat. Per a mostra un botó.
El Pet de Flare compartix amb altres plantes el cognom officinalis en el seu nom en llatí. Açò vol dit que han sigut utilitzades des d'antic per la seua activitat farmacològica. En la actualitat, la Calendula officinalis s'utilitza fonamentalment en forma de tintura o oli com a emol·lient pel tractament d'irritacions de la pell, tant escaldats com cremades varies.
5 comentaris:
Pet de flare. Bo, jo que soc veí d´ells, crec que no els tenen tant fotogènics. Peró algú, podria informar millor sobre l´asunt, per mes lletrat, acostat i frailuno.
Molt bonic el jardí. Molt bones les fotos i un pam de dens amb la camina-eta de la Mallá.
Per correu, t´envie unes fotos, a veure que tal et pareixen. Estan protegides amb tota classe de forrolls "Sinde" i copytirritedefua.
No sabem, igual en la intimitat.... Trobe que qui tu i jo pensem, per lletrat, podria aclarir-nos l'assumpte.
Les fotos xulíssimes. Estas ja per al National Geographic.
No m'oblide d'això que tenim pendent!
Pareixen de la familia de les margarites no? encara q vaja nom q els han posat..
...i per cert estàs fet tot un fotograf..jeje
Sí, són de la família de les margarites, que és ben gran i cumplida.
Gràcies, gràcies. Un fa, des de la modèstia el que pot. Je, je...
Publica un comentari a l'entrada