Si bé hi ha gent que diu que no, que no és tan antiga, anem a passar de tot i creure en el romanticisme. El romanticisme de veure esta flor i pensar que va ser creada el 1799 a Anglaterra pel creuament de dos de les primeres espècies d'Hippeastrum conegudes (H. reginae x H. vitattum). Sí, fa 212 anys el senyor W. Johnson, rellotger de professió i jardiner aficionat, després de moltes proves la va crear per nosaltres, d'ací el H. johnsonii. La seua floració no és tan espectacular com la dels últims que han eixit al mercat, però també són interessant en la seua senzillesa.
I que des d'aquell moment a anat multiplicant-se i estenent-se per tot lo món, generació rere generació. De fet, segur que si al vostre veïnat o en qualsevol caseta de camp tenen algun exemplar d'este gènere, segur que és este híbrid. Ara algú dirà, doncs no jo en tinc un altre. Sí, darrere d'este el més estés és el que vérem fa dos anys.
7 comentaris:
Vicent, la sencilla belleza del johnsonii cautiva. Yo no me aburro de contemplarlo. Siempre es el primer "hippe" que me florece.
Un saludo y atrévete con la semillas
Ventura
Desde luego que merece la pena.
Me estoy pensando lo de las semillas, a ver como queda la cosa.
Pretty flower!!! Esta si q és una de les meues preferides!
Hola Vicent, he descobert el teu blog i el trobo preciós. Molt maca l'entrada i romàntica... i tant que si. Salutacions
Vicent, es por esa sencillez que me gustan tanto los botânicos y no tanto los hibridos, aunque ese tambien lo sea...
Si te atreves con las semillas, me perdona el atrevimiento, pero me encantaria intentar sembrar tambien:-)
Saludos
Cris
Compartim gustos Carla, a mi també m'agraden molt.
Hola Doris, gràcies per la visita i els comentaris. Ara mateix em passe pel teu bloc.
Cris, no se si estos daran muchas semillas y si lo hacen seguramente seran cruces con los otros heredados de mi abuela (estan todos juntos). Pero si estás interesada puedo dejarlas madurar y enviartelas cuando esten a punto.
Hola de nuevo Cris,
al final por cosas de la vida no he podido conseguir ninguna semilla del H. johnsonii, habrá que esperar al año pròximo.
Las únicas que al final han quedado són las del Matterhorn, color blanco, que se han hibridado libremente con otros que tenia en casa. Si te interesa ya me dices.
Publica un comentari a l'entrada