Fulles

Sempre ens fixem en les seues flors, però mai en les seues fulles, el verd. Hui l'article va dedicat a açò (també és veritat que no tenia molta cosa de que escriure). Primer les de l'Amaryllis belladonna, creixent conforme pot entre les nadaletes i l'Aeonium.

Després les del Pancratium foetidum.

Com heu pogut comprovar donen un punt de verdor a l'hivern i, el que és més important, sense tenir que regar-les. Clar, són de clima mediterrani. Igual que l'agret, que com podeu veure és omnipresent.

Canvi foto en encapçalament.

Fa temps que volia posar una fot en la capçalera i al final, fa unes setmanes, ho he fet. I encara que és fàcil, vaig a deixar les passes per si algú més té dubtes. La plantilla del bloc és la "Son of Moto".

Hem d'anar dins de Blogger en l'apartat Format, editem l'encapçalament i afegim la foto (des del nostre ordinador o des de la web). Així de fàcil. Ara, cal tenir el compte que l'ample de la foto s'ajustarà a 850 pixels. L'alt és lliure, però si és molt gran podem acabar amb una capçalera enorme. Per això, i per evitar este problema, jo em vaig reduir el tamany de la foto amb el Photoshop fins els 850x160 pixels. I es queda com podeu vore prou decent.

Després vaig vore que el tamany de la lletra es quedava menut. Per modificar el del títol vaig anar a Modifica l'HTML i vaig buscar

#header h1 {


text-align: $startSide;


font-size: 200%;


color: $pageHeaderColor;


margin: 0;


padding-top: 15px;


padding-$endSide: 20px;


padding-bottom: 0;


padding-$startSide: 20px;


background-image: url(http://www.blogblog.com/moto_son/topper.gif);


background-repeat: repeat-x;


background-position: top $startSide;

canviant, en el meu cas, 200% per 350%.

I per el de la descripció, un poc més avall, a

#header .description {


font-size: 110%;


text-align: $startSide;


padding-top: 3px;


padding-$endSide: 20px;


padding-bottom: 10px;


padding-$startSide: 23px;


margin: 0;


line-height:140%;


color: $blogDescriptionColor;

canviant 110% a 120%.

Per acabar d'arreglar-ho també he retocat el color de la lletra. Açò ho farem en Tipus de lletra i colors. Sobre este punt, si algú té alguna sugerència serà benvinguda, que encara no estic convençut del tot del resultat.

Estadístiques 2009.

Estadístiques de pàgines més visitades i per temps de estada. No vaig a parlar de quantes visites ha tingut el bloc perquè ni tenia els comptadors ben configurats, ni em fie molt d'ells.

Anem a l'assumpte, les 5 pàgines que han rebut més visites este any passat (a part de la pàgina principal) han sigut:

1. Chtysanthemum sp, Crisantem.


2. Andragó.
3. Oxalis pes-caprae. Agret.
4. Narcissus. Nadaletes primerenques.
5. Gladiolus tristis. Gladiol de Sant Valentí.

I en les que els visitants han estat més temps, voluntàriament o involuntàriament (per oblidar-se de tancar la finestra o ves-te'n tu a saber perquè):

1. Hydrangea. Hortènsia.
2. Narcissus. Nadaletes primerenques.
3. Recuperant el passat 2. Zinnia elegans.
4. Bulboses.
5. Narcissus. Nadaletes continuació.

L'Hidra.

Si l'any passat l'Echeveria Perle van Nurnberg ja feia goig, este encara més. No sé si és que li tocava o que el canvi a una maceta més gran li ha anat bé. Voleu veure-la? Espereu que em pose en terra.

Té una semblança a l'Hidra, en mig del combat amb Hércules. Què? Que no sabeu que és? Mireu, Hèrcules (l'Heracles dels grecs) en un dels seus dotze treballs havia d'acabar amb este ser mitològic. Un monstre inmortal de nou caps i cos de serp que vivia al costat del riu Lerna, en la part alta del Golf d'Argos. I allí que s'en va anar ell i el seu ajudant a per ella, sense cap por. Clar, Heracles tenia una força descomunal. Tan valent com era, en veure-la va començar a pegar-li colps amb el seu bastó per xafar-li els caps. Però, oh sorpresa! Per cadascun que xafava en naixien dos (ací la semblança amb l'Echeveria). Açò feia el seu treball inacabable i cada vegada més perillós. Ja que el verí de la serp era totalment fatal i no es coneixia cap antídot per a ell. Després de pensar un poc buscant la solució, mentre anava xafant caps, li va demanar al seu ajudant que li preparara una torxa. Amb ella va anar cremant els esclafats i així cada vegada quedaren menys caps. Fins que es trobà cara a cara amb l'últim,el del centre, l'immortal. Ell tot decidit el feu caure a terra amb l'ajut de la seua espasa i li posà una gran roca al damunt. Donant com a acabat el seu treball.

Ale, hui lliçó de mitologia grega i tot.

Segona nevada

Este hivern està nevador. Fa unes setmanes ja ho va fer i ara torna. Per sort, o per desgràcia, la neu es queda a les muntanyes del voltant. Açò ens alegra la vista i ens evita els seus inconvenients.

Este matí quan eixia de la guàrdia m'he trobat amb la Solana tota blanca, con si fos un ensaïmada espolsada de sucre "glace". Segur que seria per que tenia fam, que m'ha vingut al cap esta al·legoria. El cas és que este migdia, encara que menys, en conservava un poc.

I de Bèrnia que voleu que vos diga. Pareix els Alps de la Marina. I tot açò a la vora del Mediterrani "feliç" (ara tocava posar una foto del Penyal d'Ifach, però ... ho deixarem per un altre dia)

Per desgràcia tot este fred ens durà esta nit i demà gelades. Si les plantes no en tingueren prou amb la de fa setmanes, ara acabarem d'arreglar-ho. Ja veurem com queda la cosa.

Reis Mags

Els Reis Mags este any estan un poc rebolicats. Ahir passaren per Pego, per casa Carla, tres dies abans del normal. I sabeu que li deixaren? L'hortènsia que tenia al terrat per a ella. I jo sense adonar-me.

Fa un poc de llàstima així sense fulles, esperant la vinguda de la primavera.

I hui m'han dit que han pensat d'anar la setmana que ve a Colònia, a ca Belen. I que tardarien tant perquè volen prendre's un dies de vacances ací a la Marina, a gaudir del Mediterrani. Quin morro, no? A ella li porten la figuera que li tenia també preparada. I com que la caixa era gran m'han dit que li han afegit una altra cosa, mireu com s'apunta per la vora del paquet gran.

Que sabuts que són els Reis Mags!