Ara que sobre els altres la cosa no ha tingut tan bon resultat. Han crescut igual de "desgarbats", encara que un poc més ramificats. Pense que realment estos de flor gran són així, de creixement més vertical. Este any procuraré fer més esqueixos i omplir més la maceta. Tal vegada al augmentar el volum la cosa es vega més bonica.
Per acabar una curiositat sobre esta planta que em vaig trobar l'altre dia. Segons pareix encara que no és originari del Japó, allí se li va arribar a donar la consideració de flor santa. Rebent per això veneració divina. Hui en dia encara és el símbol d'una llarga vida. Tot açò l'ha feta aparéixer fins i tot a la seua bandera. Sí, el punt roig del seu mig representa una flor de crissantem sense els seus pètals. Curiós no?
Powered by Zoundry Raven
3 comentaris:
Vicent!! No et queixes que tens els crisantemos preciosos. No ho sabia aixo del japo...
Ai que bonicos!!!!
I jo que ja estava patint per si els havia passat alguna coseta.Però me'ls imaginava blancs o grocs, i es que no n'havia vist mai d'eixe coloret.
I la flor santa també és...i tampoc la coneixia.
Si vosaltres ho dieu em conforme, bonicos i prou!
Ni jo Belen, em vaig enterar la setmana passada quan buscava el seu cultiu.
No patisques Carla que si Deu vol l'any que ve en tindré de blancs. Tinc fets uns esqueixos dels que comprarem per a Tot Sants, i trobe que un fa cara de anar avant.
Publica un comentari a l'entrada