Torre Carrals i l’Olivera del Diluvi.

La ruta de hui té com a punt d’inici i final la via verda de Dénia (promet no tardar a fer una entrada sobre ella) i discorre mesclant paisatge, història i natura entre els termes de Dénia i Ondara. Si seguiu aquest enllaç trobareu el plànol, de moment una mostra.

Prenim l’Assagador del Palmar i iniciem una lenta però contínua pujada.

Aquests camins també funcionen com a aigüera quan plou. Així, al llarg dels segles l’acció conjunta de la natura i de l’home han anat afonant-los respecte als bancals. Una vista al passat.

Ara cal prendre el segon caminal a la dreta per aplegar al primer punt important de la ruta: la Torre Carrals. Edificada entre el s. XV-XVI a 47 metres d’altura sobre un promontori, part d’una allargada i suau elevació que seguix la línia de la costa per uns kilòmetres, té una posició estratègica que li permetia vigilar d’una tots el camins que des d’Ondara, Pedreguer o seguint la línia de la costa es dirigien a Dénia. I és que en aquells temps en tot el paisatge seria molt difícil trobar l’abundància d’arbres que hi ha ara.

 

Originalment no tindria cap edificació adossada, tal i com ara podem contemplar-la. De planta quadrangular, sols conserva complet un dels matacans, el que mira a l’est. Dalt d’ells encara es poden veure les finestres tapiades.

Passada aquesta continuem pel camí d’Alfatara o Alfatares, tornant de tant en tant la vista enrere per gaudir de l’impressionant lledoner que creix dins ma mateixa propietat que custòdia la torre, aplegarem en una revolta del camí a l’Olivera del Diluvi.

Es calcula que tindrà uns 800 anys, just d’abans de l’aplegada de nosaltres els cristians a aquestes terres, i encara que no tan gran com l’olivera mil·lenaria de Xàbia, té unes dimensions considerables.

El camí de tornada travessa dos barrancs, el del Pont de Fusta i el de l’Alberca, sent el primer afluent del segon.  Per això no resulta estrany que la paraula Alfatara s’identifique en àrab amb punts propicis per a la instal·lació de sénies o altres enginys com les poalanques, i ja en època més moderna molins, com el d’En Coll.

En la llunyania, els oms ens anuncien el curs del Barranc del Pont de Fusta. Dins d’ell,  una murta s’agarra al talús del barranc intentant tornar la biodiversitat a aquest entre l'embolic de canyes que lluiten per dominar-ho tot.

L’Alberca és l’únic que du aigua tot l’any.

Una nova volta a la dreta i tornem pel Camí del Palmar a la via verda, sembre sota la vigilància de la torre i amb l’enorme Pinada de Moia que la seguix.

Tanta toponímia amb el mot de palmar, que es remunta a temps de Jaume I, el qual anomenava al barranc de l’Alberca com a riu del Palmar, em fa imaginar-me un tros de la planura litoral mig marjalenca en aquells temps tota coberta de palmeres formant una espècie d’oasi. I a vosaltres?

Cinqué aniversari - berenar, relax i lectura.

Aquest any per celebrar el cinqué aniversari del bloc esteu convidats a una refrescant berenada d’estiu-tardorenc amb sabor “vintage”. Algú i igual torna a la seua joventut en veure les tumbones. Els més jóvens no vos penseu que això és ferralla. No, les tumbones “scoubidou”, per les tires de plàstic trençades, són tot un clàssic dels anys 50-60, estan prou cotitzades i el que és més important: són comodíssimes!

I una volta posats, perquè no aprofitar i rellegir el llibre (la foto de la portada és d’un tio meu)que ha eixit fa uns mesos sobre l’ermita de Santa Anna a Benissa. I no és perquè jo participe en un dels articles parlant d’una de les branques de la meua família. Sinó, per la important documentació històrica i artística que conte, amb alguna que altra polèmica inclosa. Una perla, que tots els que sou del poble i vos agrada la seua història no podeu deixar de comprar.

De volta per Els Poblets: Torre de Mira-rosa i l’Almadrava.

Aquest estiu, després de molts anys (si no m’enganye) el jaciment romà de l’Almadrava a obert les portes al public els mesos d’estiu. I clar, no anava a deixar-ho passar. Així que cap allí que me’n vaig anar. Però abans em vaig desviar un poc per visitar la torre gòtic-renaixentista de Mira-rosa. Aquest és un dels tres pobles que s’uniren  a finals del segle passat per donar lloc a Els Poblets, el altres dos són Setla i Miraflor.

La torre de planta quadrada es va edificar entre els segles XV-XVI. La finestra que hi ha al costat de la tronera és completament gòtica amb els típics lòbuls, encara que no s’aprecien molt bé des de terra al haver perdut el lluïment.

   

Després de la visita exprés enfile cap a la mar per buscar el jaciment romà de l’Almadrava, l’únic museïtzat de la nostra comarca. A veure si prompte podem gaudir d’una cosa semblant a Dénia o Calp. Que el seu nom no vos confonga, els romans no buscaven ací la pesca, sinó l’argila. Ja que el jaciment va estar dedicat al llarg de tres segles principalment a la fabricació d’àmfores, teules i taulells.

La part més impressionant, de moment, de tot el que allí es pot veure són els forns de ceràmica. Poseu en marxa la imaginació. El que es veu és la part de baix terra, on anava introduint-se la llenya, per una obertura que està a l’altre costat. La calentor pujava per eixos forats que estarien en els terra de la cambra del forn i couria les peces de ceràmica. A aquesta part superior s’accediria per una porteta a nivell de terra.

 

També s’han trobat altres forns per a objectes més delicats o d’us diari

 

Per elaborar els murs de les vivendes o reomplir el terra prenien tot el que tenien a mà, tant donava sí eren pedres, cinques o trossos de ceràmica.

Pel jaciment també es poden veure alguns pous i les bases de les porxades dels patis de les vivendes dels esclaus que allí treballaven. Però la cosa no queda ahí, queda per traure a la llum, segons ens digueren, la casa del propietari d’aquesta factoria, les termes de la qual ja s’excavaren fa uns anys. Apareixerà algun mosaic a l’estil del del Calp? Haurem d’esperar.

Refresc de maracuià

Ja no queden maracuiàs dalt de la planta però sí dins la nevera. Què bons que estan fresquets després de qualsevol menjar. Però també ho està el refresc que es pot preparar amb ells. Els ingredients són:

• 4 o 5 maracuiàs
• 4 tasses d’aigua
• 3 cullerades de sucres

A més haureu de tindre a mà un colador, un recipient on recollir el líquid i una botella.

Es tallen els maracuiàs i es posa la polpa dins el colador. Va afegint-se l’aigua i, al mateix temps, va remenant-se amb la cullera per a què aquesta passe al recipient de baix. Al final sols quedaran les llavors envoltades d’una gelatina insípida.

Ara sols queda afegir el sucre. Separeu una part del filtrat en un got afegiu-li’l, remeneu i quan ja estiga dissolt ajunteu-ho amb la resta.

Una volta a la botella, sols caldrà posar-lo a la nevera per a què es faça fresquet. No el guardeu molt de temps, sols aguantara uns quant dies en bones condicions. Ah, no oblideu sacsar la botella abans de servir.