Entre juny i agost si passegeu per les nostres platges observareu, si l’urbanisme voraç ho ha permés, que en els cordons dunars o els terrenys que queden darrere d’ells hi ha flocades de flors blanques. És el lliri de mar o Pancratium maritimum, Aquesta és una Amaril·lidàcia que es troba per totes les vores del Mediterrani i l’Atlàntic.
Normalment sols manté les fulles en hivern, però si té suficient humitat pot mantenir-les tot l’estiu. En el meu cas, quan era menuda les perdia, però ara que ja ha trobat la frescor de la terra no ho fa mai. La frescor, sí perquè aquesta bulbosa té el bulb profundament soterrat en el terreny i les arrels poden aplegar fins els 80 centímetres de profunditat. En alguns casos suficient per vorejar el nivell freàtic en les zones de costa.
Les flors no apareixen totes a la volta, sinó que van obrint-se unes darrere les altres. A més, tenen un perfum molt agradable, al contrari del seu germà Pancratium foetidum (el nom ja ho diu). Observeu com es semblen les flors que encara no s’han obert a les de Lapiedra martinezii, no poden obviar que són parents.
Una vegada pol·linitzades les flors es forma una càpsula globosa que al final de l’estiu lliurarà unes llavors angular, que si teniu ganes, podreu germinar pel mètode de flotació en aigua.
En el jardí no dona cap problema. És altament recomanable per a jardins de baix manteniment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada