Si l'any passat l'Echeveria Perle van Nurnberg ja feia goig, este encara més. No sé si és que li tocava o que el canvi a una maceta més gran li ha anat bé. Voleu veure-la? Espereu que em pose en terra.
Té una semblança a l'Hidra, en mig del combat amb Hércules. Què? Que no sabeu que és? Mireu, Hèrcules (l'Heracles dels grecs) en un dels seus dotze treballs havia d'acabar amb este ser mitològic. Un monstre inmortal de nou caps i cos de serp que vivia al costat del riu Lerna, en la part alta del Golf d'Argos. I allí que s'en va anar ell i el seu ajudant a per ella, sense cap por. Clar, Heracles tenia una força descomunal. Tan valent com era, en veure-la va començar a pegar-li colps amb el seu bastó per xafar-li els caps. Però, oh sorpresa! Per cadascun que xafava en naixien dos (ací la semblança amb l'Echeveria). Açò feia el seu treball inacabable i cada vegada més perillós. Ja que el verí de la serp era totalment fatal i no es coneixia cap antídot per a ell. Després de pensar un poc buscant la solució, mentre anava xafant caps, li va demanar al seu ajudant que li preparara una torxa. Amb ella va anar cremant els esclafats i així cada vegada quedaren menys caps. Fins que es trobà cara a cara amb l'últim,el del centre, l'immortal. Ell tot decidit el feu caure a terra amb l'ajut de la seua espasa i li posà una gran roca al damunt. Donant com a acabat el seu treball.
Ale, hui lliçó de mitologia grega i tot.
3 comentaris:
Es que eres una caixeta plena de sorpreses. Menuda historieta!!
I això que els cactus i les suculentes no son el meu fort però mira de la forma que ho has pintat acabarà agradant-me la Echeveria...
M'ha agradat molt el post d'avui.!
A mi també m'agrada que vos agrade tota la batalleta que vos he contat. Els treballs d'Hercules són com una pel.licula d'aventures, però a l'estil antic.
Publica un comentari a l'entrada