Mai haguera pensat que acabaria posant un article de cuina en el bloc. Però..., la vida té unes sorpreses.
Belen preguntava en el missatge sobre la carabassera com es preparaven el bunyols de carabassa. A veure si ho aclarim. Primer que tot, dir-te que l'explicació me l'ha donada ma mare. Jo de bunyols, de moment, sols menjar-me'ls. Ella no te cap mida, ho fa a ull (l'experiència és un grau). Per això com a orientació et pose esta que he trobat a l'internet:
1 kilo de carabassa
350-375 grams de farina
45 grams de llevat (=llevadura)
1 llima
1 ou (opcional)
oli i sucre
El primer que hi ha que fer és pelar la carabassa i fer-la a trossets. Es posa a bullir en poqueta aigua i quan està blaneta es trau del foc. Es xafa i es lleva tot el líquid que puga haver. Quan ja no estiga calenta s'afegix el llevat, les ratlladures de la llima, l'ou (opcional) i la farina, fins que la pasta estiga consistent (però no dura). En eixe moment es deixa reposar perquè unfle la pasta.
Després sols quedarà posar una paella fonda amb prou oli al foc. Quan estiga calent anirem posant la pasta dins. Però amb la peculiaritat de que té que quedar un forat al mig. Açò es pot fer de dos formes: amb una bunyolera o a mà. La bunyolera té una forma especial que en posar la pasta (no té que ser tan espessa) a l'oli ja forma el forat. A ma, hi ha que fer un boleta de pasta amb una mà i amb l'altra (que estarà neta) s'agarra amb el dit polze i l'index, fent el dit polze el forat, i es deixa caure dins l'oli. Per a que estiga neta ma mare es posa una safa amb aigua i va netejant-se-la cada volta.
Ara sols quedarà anar donant-los la volta perquè es facen daurats pels dos costats. Al costat prepararem un plat amb una servilleta de cuina (per absorbir l'oli que sobre) i anirem deixant els que estiguen acabats.
A la taula (almenys a ma casa) es presenten en un plat sense posar-los sucre per damunt. El sucre va a banda, en un altre plat. Així cadascú pot menjar-se'ls al seu gust. El sucre també es pot substituir per mel. I com es comentava en els missatge de la carabassera, amb xocolate estan...
Et posaria una foto, però tindré que esperar fins que la poca collita d'este any estiga a punt.
Powered by Zoundry Raven
3 comentaris:
Molt bona la explicació, si senyor.
Fins i tot trobe que jo també provaré a fer-ne.
Ay que bonnnnnnnnnnnnnnnns!! Vicent eres el millor. Graciesper la receta. Ta mare es com la meva...ho fa tot a ull, no hi manera de tindre una receta amb gr, mg, dl, etc....to es:un pesiguet, un grapaet, ay no ho se que tu vetges que estigue be....mes o menos que quede tapadet...ufffff! Jo que tin un pes digitalja em direu!
Sí els fills de la era tecnològica, com nosaltres, on tot esta medit al milímetre tenim eixe problema amb les persones majors. D'ahí el conflicte entre el grapaet i el pes digital. Paciéncia!
Publica un comentari a l'entrada