diumenge, 5 d’agost del 2012

Romeria de llegenda a Teulada

Hui exercint de la part de teula(d)í que porte a les venes, parlaré de la romeria que es celebra a Teulada, popularment "Teulà", la huitada de la huitada de Sant Vicent Ferrer. On a banda de retornar una imatge d'este a sa casa, la Font Santa, que restara allí fins l'any vinent; es recorre una de les rutes amb major concentració de profecies, miracles i llegendes de la nostra comarca.Sempre segons el meu parer. Hui un resum de tot el que allí s'amaga. Històries que es conten de generació en generació i a les que al final no prestem atenció de tant d'escoltar-les. Jo pose la meua versió, si algú en té alguna altra està quasi "obligat" a escriure-la en un comentari.

Sant Vicent Ferrer (1350-1419), dominic, va ser un gran predicador i home d'estat (sols recordeu el seu paper en el Compromís de Casp). Però sobretot, com apunta Àlvar Monferrer, una vegada canonitzat, i després de desplaçar a Sant Jordi, passà a ser el patró de l'antic Regne de València tancant el cercle que conformaria la personalitat del nostre poble (un territori, uns Furs i un sant propi). Tornant ací, la cosa és que que la seua germana Constança vivia a Teulada i açò el dugué a visitar-la i, al mateix temps, generar trota una tradició de llegenda que a perdurat 600 anys fins aplegar als nostres dies.

2012_04290008.jpg

El punt de concentració és l'Ermita de Sant Vicent (s. XVII), que té al costat una capelleta que recorda el punt on va predicar abans de marxar del poble. La comitiva, que acompanya el sant, inicia la marxa animada per la dolçaina i el tabalet. Encara no tinc clar si la gent marxava ràpid per l'anim que li donava la música o perquè fugia d'ella, el més segur és que fora per les dos coses. Així, cadascú a la seua, s'aplega a la primera parada, la Creueta de l'Ave Maria. Lloc des del que el sant va profetitzar que Teulada mai seria atacada pels pirates i que cap pesta passaria d'allí. La tradició diu que aixi va ser, la historia ...

2012_05130003.jpg

A partir d'ací es prendria el camí que travessa el Barranc del Pas. Quin nom mes sonor, no? (Amb el del Quisi són els dos noms de barranc que més m'agraden de la nostra contornada) Però segons pareix pel mal estat del camí i perquè la veritat és que la gent va equipada com va pel món, es seguix la puntejada de verd, deixant de banda l'"original" puntejada de roig.

2012_04290000_mapa.jpg

Siga com siga unes bones vistes del nostre "outback" ens acompanyen un bon tros del camí.

2012_04290010.jpg

I també de tota la gentada que va i, com no, del campanar i poble de Teulada.

2012_04290012.jpg

Ara que la baixada amb la mar al fons i tot el paisatge baixant cap a ella és ...

2012_04290014.jpg

Al final d'esta ens trobem davant el vertader punt "tel·lúric" del poble. A la dreta, la Font de la Jana, la tradició pagana. On segons diuen, al voltant de Sant Joan, la Joanaina (una fada) es puja al llom dels caminants que per allí passen, que noten de sobte un pes que va augmentant-los a l'esquena. Ara no recorde bé si esta parla o no, el que és ben cert és que el caminant no ha de girar-se mai, perquè si ho fa perd l'oportunitat de demanar el desig, que se li concediria en aplegar a Teulada, moment en el que desapareix el pes.

2012_05130004.jpg

A l'esquerrre, la nostra destinació, el contrapunt cristià, la Font Santa. Que ho és per obra i gràcia, com no, de Sant Vicent Ferrer. En una de les seues visites i mentre caminava amb la seua germana per aquell lloc ella li mostrà la gran sed que tenia (obvieu la font anterior, que si no no té gràcia) i el tros que quedava per aplegar a casa. Este davant els seus precs, tocà amb el seu bastó la roca i d'allí començaren a rajar unes gotes d'aigua, que com profetitzà el sant, mai deixarien ja de fer-ho. Sempre amb la mateixa quantitat, hagueren sequeres o pluges torrencials, dirigides cap al recipient que recull l'aigua per una omnipresent fulla d'olivera. Esta aigua és miraclera i igual cura, que beneïx objectes nous (p.e. cotxes).

2012_04290000_2010_10020001.jpg

Després vindria l'ermita i totes les tradicions afegides.

2012_04290018r.jpg

Al cap i a la fi, una bona i sana forma de passar el diumenge. Jo m'apunte ja per a l'any que vinent!

dilluns, 23 de juliol del 2012

Cyrtanthus sanguineus

Després de dos anys d'espera i molts canvis de lloc finalment ha florit.

2012_07150008 copia.jpg

Ell és membre de la nombrosa família hongkonesa que he anat formant a casa. Realment ha valgut la pena l'espera. No creieu?

2012_07150010 copia.jpg

Com tot el seu gènere té la seua terra d'origen a Sud-Àfrica, en concret a la part est (= més aigua a l'estiu que a l'hivern). Li agrada "descansar" a mitja ombra i, si pot ser, mirant al sud. D'ací allò dels múltiples canvis de lloc. Ah, i florix ara a l'estiu, com es pot comprovar a les fotos.

2012_07150015 copia.jpg

En esta última foto el Sol li dona per darrere. De veres que el color taronja i les línees del tub la fan... Sols espere que l'any pròxim faça més flors en cada vara.

dijous, 19 de juliol del 2012

Més del raïmet de pastor

2012_07130017.jpg

Continuant amb els caspinells, segur que estos dies heu vist a la vora dels camins i màrgens grups d'estes floretes grogues. Són les del raïm de pastor ( Sedum sediforme ) que ara està en plena florida. Encara que segur que algú com jo també en té a casa, eixit tot sol d'una llavor perduda. Per tenir qualsevol suculenta de fora millor una de les nostres, no trobeu? A què paren bé a la maceta acompanyats del S. album?

2012_07130001.jpg

Este groc brillant sols és propi de les zones que envolten la comarca de La Marina. En altres llocs és més apagat i, a més, no té les fulles aplanades i amples com el nostre. Motiu pel qual al d'ací se'l classifica dins la subespècie dianum.

2012_07130014.jpg

Estos "normals" (subsp. sediforme), em tenen un poc desconcertat. Generalment cada espècie vegetals creix sobre el seu eix girant cap a dreta o esquerre, però mai en els dos sentits. Almenys això m'ensenyaren. Total que estos es contradiuen i van cadascun pel seu costat. Ja veurem com queda la cosa.

2012_07130002.jpg

Per cert, estos exemplars últims no són de llavor, són d'uns esqueixos que em vaig dur del Cap de Santa Pola. Un lloc magnífic per admirar des de la llunyania l'illa de Tabarca i les platges verges que hi ha al seus peu. Vos el recomane.

2012_07130000_2012_01200009.JPG

dissabte, 14 de juliol del 2012

Una de caspinells

Ja fa temps, en aquell escrit sobre el raïmet de pastor, quedava en l'aire el terme "caspinell". Nom que engloba en la nostra zona diferents especies del gènere Sedum, amb l'excepció del Sedum sediforme que rep també el primer nom popular comentat, i que normativament seria crespinell, derivat de cresp (arrissat). Per tot això i més, he pensat que seria una bona idea fer un repàs dels que es crien per ací. Anem!

El Sedum dasyphyllum podem trobar-lo creixent en clavills a les fronteres de les cases, en teulades i fins i tot espontani en macestes com esta. És el mes comú dins els pobles. Les seues fulles són d'un verd-grisós, carnoses i cobertes de pelets. En aplegar el moment de florir es cobreix, fins desaparèixer, de flors blanques amb estries en forma d'estrella. La foto no és molt bona, la majoria ja estaven tancades, i no sé si podreu distingir-ho tot bé.

2012_06240001.jpg

Sedum album, pel color blanc de les flors blanques estrelades de cinc pètals, imagine. És més rar al poble, però prou comú a màrgens i camins no coberts per molta vegetació. Les seues tiges són més dures i les fulles cilíndriques allargades, com punxegudes. Este en particular té una tonalitat rogenca a la punta que el fa prou atractiu. Per això que me'l maig portar cap a casa.

2012_06240005.jpg

Sedum acre, este és més difícil de trobar. Almenys per a mi, ja que sols l'he vist al cim de la Solana i al Castell de Calp. Les fulles grosses, el·líptiques i densament apretades a la tija. Les flors són d'un groc intens.

2011_06170023.JPG

Fins ací el repàs als altres "caspinells" de la comarca. Trobe que no me n'he deixat cap, però si algú en coneix algun més o sap d'algun nom en particular, ja sap. Ah, se m'oblidava dir que tots florixen pel mateix temps, finals primavera/inici estiu.