dijous, 29 de gener de 2015

Chinese Sacred Lily

Si en l’article anterior vos presentava algunes de les últimes adquisicions. Hui vos contaré, resumint un article d’una revista americana, el llarg viatge al voltant del món de la nadaleta “Chinesse Sacred Lily” o “Lliri Sagrat Xinés”.

20150111_125512r

A mitjans del s. XIX molts xinesos deixaren les seues cases i marxaren en busca d’un futur millor en un “Far West” americà embogit per la Febra de l’Or, com va ser el cas de California. Es trobaren condicions de treball dures i prejudicis racials, cosa que els va fer conservar més fermament tot allò que els definia com a xinesos. Un bon exemple va ser la celebració el calendari xinés i, pel cas que ens ocupa, la del Nou Any Xinés.
Sí, perquè, de totes les flors associades a aquesta celebració sols una va poder suportar les condicions climàtiques del clima mediterrani californià. Sí, heu encertat, es tracta d’aquesta nadaleta. El Narcissus tazetta subsp. chinensis, que s’havia associat a aquesta data des de feia segles, va ser dut en vaixells des de la llunyana Xina per ser cultivat en recipients plens de pedretes i aigua, a l’estil tradicional. Ells l’anomenaven “Flors d’aigua immortals”, els anglesos els donaren el nom de “Xinese Sacred Lily” o “Joss Flowers” (Flors d’encens).
Un inexpert en aquest temes podria pensar que aquestos narcisos haurien de ser natius d’alguna regió de la Xina. Res més allunyat de la realitat. L’origen de tot el gènere Narcissus es troba al voltant de la península ibèrica, per després estendre’s al voltant del Mediterrani. Com va aplegar allí encara és un misteri, tal vegada a través de les caravanes de la ruta de la seda que travessaven l’Àsia Central o per mitjà de les rutes marítimes àrabs que vorejaven la costa fins a punts allunyats de l’oest asiàtic. El cas és que després d’aparéixer en algunes tombes de l’antic Egipte, es data la seua presència a la Xina a l’inici de la dinastia Song (960-1279 AC). Allí trobà la seua raó d’existir al florir al mateix temps que es celebrava l’Any Nou lunar.

20150111_125537r

Tornem a Califòrnia. Allí els xinesos veieren que s’adaptaren bé i les plantaren en terra o les regalaren als seus veïns. En molts casos hagueren d’abandonar els primers llocs que habitaren, però el seu record quedà allí en la flor d’aquestes nadaletes.
Ara, encara que vinguts d’Itàlia, tanque el cercle. Ha tornat a casa quasi tres mil anys després.

4 comentaris:

Nemorino Grataculs ha dit...

Bona entrada! Curiosa aquesta petita història, m'agrada.

Seguint amb el tema de les nadaletes... Aquesta nadala, la Chinese Sacred Lily, veig que t'ha florit en començar l'any, cosa que em deixa parat de satisfacció, tot i que, les fulles tant amples no m'acaben de fer gaire el pes. En coneixes d'altres que tinguin la florida primerenca (desembre-febrer)?

A reveure.

Nemorino Grataculs ha dit...

En la recerca d'info sobre els tazetta he anat a parar a una pàgina de la costa centre de California, amb un clima que suposo com el nostre, i en té unes quantes varietats d'aquestes amb informació prou personal. La pàgina en qüestió és Bill The Bulb Baron: Narcissus tazetta.

I, llegint-la, veig que tant el Chinese Sacred Lily com el Erlicheer son dels més primerencs. Per cert, aquest últim és veu molt maco. Què tal el perfum d'aquest parell?

A reveure.

Vicent L. ha dit...

Sí la costa californiana és una de les cinc zones de clima mediterrani del món.
L'Erlicheer, a banda d'una errada/sorpresa que comentaré en una pròxima entrada, és una passada i, sí, és perfumadíssim.
A la resta de coses conteste en l'entrada anterior.

Nemorino Grataculs ha dit...

Caram! Perfumadíssim dius. Sí que té bons punts aquesta nadala.

Esperaré amb ganes la nova entrada.