L’Acis autumnalis o Leucojum autumnale (Amaryllidaceae) és una bulbosa que es pot trobar naturalment en les dos ribes de l’occident de la Mediterrània, amb l’excepció de l’est de la Península Ibèrica. Però gràcies a un intercanvi amb Juan Bautista han aplegat des de Huelva a casa. Ja em va avisar que alguns volien florir, però el que jo no em pensava mai és que tots ho feren, sense afectar-se pel viatge.
D’aquests Acis o Leucojum, segons autors, hi ha vàries espècies que creixen a la Península Ibèrica. Fins i tot una pròpia del País Valencià, l’Acis valentinum.
En tot aquest gènere les xicotetes flors pengen cap a baix no deixant veure els grogues anteres. Jo crec que aquest comportament ve donat pel seu origen, segons els estudiosos, allà pels Balcans i el Caucas on les nevades i el mal temps no els va deixar una altra opció.
A dia de hui, d’elles sols queden els filament i algunes càpsules trilobulades que qualsevol dia donaran alguna llavor
i les primeres fulles que busquen una tardor i un hivern que es resistixen a aplegar.
2 comentaris:
La forma de los pétalos es muy bonita. Singular.
Yo plantaría esos bulbos en una maceta de barro y quedaría monísima.
Un saludo.
María Dolores.
Tienes toda la razón. La cosa es el primer año hago las "pruebas" en las macetas de plástico y luego ya...
El año próximo, cuando se sequen, lo solvento.
Saludos.
Publica un comentari a l'entrada