dimarts, 10 de desembre de 2013

Llimacs

Cavallers, les dotze del migdia i els llimacs sense por passejant-se per la terrassa com si res. És el que té l’haver construït sobre terrenys que fins fa pocs segles encara mostraven un caràcter marjalenc. Aprofite aquesta última nota per obrir un “off-topic”, perdoneu-me. En els moments més crus de les últimes glaciacions el mar es va retirar fins als vint quilometres, a partir d’ací no va fer res més que pujar fins aplegar a un màxim prou més alt que l’actual fa uns sis mil anys BP, la transgressió o intrusió flandriana. En tornar a baixar, anaren apareixent restingues, després les albuferes i, per colmatació d’aquestes, les marjals, que acabaren convertint-se en zones de cultiu per l’acció de l’home. Bo, també caldria tenir en compte la tectònica. Tanque l’”off-topic”.

2013_12080009

Els llimacs són mol·luscs gastròpodes als quals els manca la closca, com la dels seus parents els caragols, que es veu substituïda per un mantell lleugerament calcari que protegix les parts més importants del cos. Les dos antenes superiors són els ulls i les de baix órgans sensorials.
A l’igual que els caragols en baixar les temperatures i augmentar la humitat ambiental es posen en acció abandonant els refugis estivals que els han protegit de la calor i la secor. De normal sols “treballen” de nit, però amb la humitat que fa ací a la vora de la mar, no és difícil veure’ls a ple dia. Sinó sols veureu el rastre de les seues malifetes en les fulles, cossos dels cactus, bulbs i tot el que se’ls pose per davant i que els agrade, que són un poc senyorets i tot no els agrada.

2013_12080011

Mireu-se-lo com em xuleja!

2012_12160002


Tot eixe forat en aquesta taronja caiguda l’han fet els nostres amics, un encara està menjant-se-la, imagineu-se quin poder de destrucció tindrien si els deixarem actuar sense control. I què podem fer? La solució més fàcil és el conegut granulat amb metilaldehid (espere que des de Jardineria Natural no m’estiren de les orelles), són mà de sant. Una solució més natural seria el sulfat de ferro, en pols o també en granulat, o les trampes de cervesa. He llegit molt i bé sobre aquestes últimes però no les he provades mai, de segur que si vos interessa trobareu molta informació a la xarxa. La veritat és que abans que donar-li-la al llimac, me la bec jo.

6 comentaris:

Maria Dolores ha dit...

Muy ilustrativa la foto de la mandarina. Tengo bocados en algunas plantas, y son exactamente iguales. Sé que tengo babosas, pero no sabía los daños exactamente. Esta noche, ataque nocturno...

Vicent L. ha dit...

Es como una guerra de guerrillas. A los caracoles aun puedes pillarlos de dia, pero con las babosas no hay esa suerte.

un jardi per menjar-se'l ha dit...

No et puc estirar les orelles, però podeu intentar donar un vol per el jardí amb la llanternai pillar-les, o bé protegir les plantes amb ampolles de plàstic. O posar trampes també n'hi ha de ecològiques. Si utilitzes trampes quimiques el millor es recollir tot a l'endemà i depositar-lo en lloc segur. Si no el que es mengi el llimac també s'intoxicvarà i aixi tota la cadena. Sempre que pogueu busqueu la solució més natural. Si només són unes menjadetes a la fulla tampoc es per desesperar-se. Fins aviat. Bon any i bona jardineria.

Vicent L. ha dit...

Savis consells. Feliç Any Nou!

Anònim ha dit...

Jo tinc un problema, que els tinc a dins de casa, i al només sortí per la nit, no consegueixo localitzar d'on surten, mels trobo a sobre el pedris de la cuina, a les escombreries... i és molt escaros.

Vicent L. ha dit...

No vull ni pensar-ho.
No sé si tindràs jardí a l'exterior. Jo provaria de trobar qualsevol clivella en les parets/portes/finestres per on pogueren entrar. Després revisaria per tots els racons de la cuina on els hages vist. No necessiten molt per amagar-se, en la vora del poal del fem poden passar desapercebuts.
Procura mirar d'on prové el rastre platejat que deixaran a l'arrastrar-se.
I si no hauràs de passar a les trampes o a la química com es comenta més a dalt.
Sort.
Mantint-nos informats.