Cama-roja en flor.

El que és la rosella a la primavera ho és, almenys a mi m’ho pareix, la cama-roja a l’estiu. Podem trobar-la solitària en les vores dels camins o dominant completament alguns bancals erms, que poc a poc han anat colonitzant amb les seues arrels perennes.

Però no vos encanteu, que qualsevol hora no és bona. Les flors blaves únicament s’obrin quan el Sol llueix lliure de núvols i, així i tot, sols fins el migdia. La resta del dia les plantes pareixen, amb les tiges desproveïdes de fulles, més mortes que vives.

Esta flor sempre m’ha agradat molt, vos deixe un primer pla.

I si teniu molta sort, són escassíssimes, en trobareu alguna de flors blanques.

A banda del gust que dona la contemplació de la planta, la cama-roja (Cichorium intybus) ha sigut de sempre una verdura silvestre molt estimada. Pot recollir-se en primavera quan les fulles, que creixen formant una roseta aplanada, encara estan tendres. No com les d’aquesta que ja les té recremades.

Però, sense dubte, la part econòmicament més important i més consumida d’aquesta es la part que menys es veu, l’arrel, que podreu trobar a les tendes amb el nom de xicòria. Molts ja ho hauríeu endevinat, si no ho sabíeu ja, en veure el nom llatí. Sota esta denominació s’ha emprat per molt de temps com a substitut del café o com a complement del nostre típic refresc estiuenc, el malta. La matèria prima s’obté a partir d’arrels, trossejades i assecades al Sol, procedents de varietats amb un major calibre que es cultiven preferentment en el nord d’Espanya.