Cal·la Pink Mist.

En l’escrit de febrer on parlava de la cal·la “Green Goddess” vaig fer una crida per veure si algú tenia l’altra varietat de Zantedeschia aethiopica de color rosat que completa la trilogia de colors, de moment. No va haver sort, però en canvi gràcies a les indicacions de Maria Dolores sí que em vaig poder fer amb ella a l’ebay. El rizoma va aplegar prompte i en bones condicions, amb l’inconvenient que en passar del fred del nord d’Europa a l’inici de la primavera en el sud segurament va pensar que venia el bon temps i va començar a brotar.

En esta situació sols quedaven dos opcions. La primera guardar-lo en un lloc sec i sense llum, esperant que detinguera el creixement i no gastara les forces acumulades fins la tardor vinent. O, la segona, plantar-lo i creuar els dits esperant que la calor no fera una ràpida aparició. Em vaig decidir per esta última, guardant-me un trosset d’arrel per si de cas la cosa no resultava. El que no m’esperava jo és que em sorprenguera a juny amb una xicoteta mostra del que pot aplegar a ser. Hauria de fer més cas als llibres que diuen que té una constitució forta.

Sols ha tret una fulla i mitja, la pujada de les temperatures li han cremat un poc les vores i la pluja de terra roja l’ha embrutada un poc. Però el rosat pàl·lid que s’assembla a la porcellana persisteix

i s’intensifica en el cor. No vull pensar quan les faça grans del tot a la primavera vinent, espere.