Fa uns anys em vaig trobar el brot d'esta planta pel carrer i este any ha florit per primera volta. Este és el millor indicador de que les coses s'han fet be, la veritat és que no ha necessitat molta cura, i que ella es troba a gust. Ara, que el "macro" de la càmera no vos duga a confusió, que la planta és menuda. Mireu sinó el cèntim que he deixat a la de baix com a referència. La Silene sp del costat també ha sigut valenta.
Els entesos ja hauran detectat que el protagonista de hui és un cactus del gènere Sud-Americà Rhipsalis (reviseu si voleu els altres dos dels que s'ha parlat ací 1, 2), si no m'enganye R. cereuscula, i la resta hauran pensat que és una suculenta més. Sí, perquè este gènere s'allunya prou dels cossos esfèrics o cilíndrics contundents als que ens té acostumats la família a la que pertany. Fixeu-se en les arèoles de pels (espines) terminals que el delaten i recorden el seu parentatge llunyà. Del qual va anar distanciant-se en una evolució de l'estructura, amb tiges allargades i trencadisses, per adaptar-se a un niu ecològic mai conegut en este grup de plantes, l'epifitisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada