Fruit dels intercanvis amb una bona amiga portuguesa, esta tardor m'aplegaven unes cebetes, tècnicament corms, de Tritona crocata. Ja fa anys que les em vaig trobar amb elles en el seu bloc i que vaig llegir la història de com en veure-les en passar per davant de la casa d'unes dones majors els en demanà unes quantes. Petició que va ser de sobra corresposta.
D'igual manera jo també li'n vaig demanar pel goig que em feren i ací la teniu. Faran llavor?
La Tritona crocata pertany a la família de les Iridàcies, i per tant és cosina llunyana de les freesies, lliris i safrà. Com la primera és originaria de Sud-àfrica i creix en unes condicions climàtiques del tot similars a les nostres. No aplegarà als dos pams però té la gràcia d'allargar la temporada de floració de les seues paisanes, en ordre: freesies, sparaxis, ixies i tritonia (de les dos del mig ja parlarem un altre any). Si vos fixeu, la flor té unes línies grogues en la base i el estams són, estranyament, morats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada