Mireu que fa anys, de tota la vida diria jo, que hi han garroferets (Portulacaria afra) a casa i mai els havia vist florir. No sé si tindrà relació amb el fet que este que està en maceta ha patit un poc de secor este hivern. No és que siga molt espectacular, però cal gaudir-la, ja que a l'igual que les conjuncions i eclipsis, a saber quan torna a passar.
El garroferet és originari del Sud d'Àfrica, d'ahí el "afra", i és membre de la família de les Portulacàcees, per això el "portulacaria". Recordeu que també pertanyen a esta família la nostra verdolaga (Portulaca oleracea) i les floretes del dia (Portulaca grandiflora) vingudes d'Amèrica. S'adapta molt bé al nostre clima i resistix molt bé les gelades i la sequera, cosa important. El seu creixement és molt lent, però segur, podent aplegar als (segons diuen) cinc metres. De moment este de la foto de baix ja va pels dos. És una llàstima que el roser ja tinga les flors un poc pansides, l'any vinent serà.
Segons pareix hi ha diferents varietats, però quasi tots cultivem esta, la més comuna. Jo en tinc un altra de fulles variegades (tacades de blanc) que vaig obtenir a partir d'un esqueix. De moment no vos la pose. Esperaré a que estiga un poc més lluïdora.
4 comentaris:
mira que m'agrada esta planta. jo també en tinc en casa des de sempre, però mai l'he vista florida. i no sabia com es deia! és una crasa?
És difícil, ja et dic.
Sí, crasa i suculenta són dos termes intercambiables.
Vicent, sempre que veig eixa planta recorde la caseta de Benimarraig i a la nostra iaia.
Jo ja no vaig aplegar a temps de vore esta allí. De la iaia sempre.
Publica un comentari a l'entrada