Davant l'onada de fred siberià no sols nosaltres som els que busquem un poc de calor. Així em vaig trobar dissabte estes xinxes roges, repartides per la base del baladre, buscant la poca calentor que els rajos del Sol pogueren donar-los. Bo, les poques que quedaren, ja que en detectar la meua ombra, moltes buscaren refugi entre les fulles (mireu entre les seques) pensant que ja venia la nit. Què fredolines!
Tècnicament esta xinxa roja s'anomena Spilotethus pandurus i com la majoria de la seua família sobreviuen xuclant la saba de les plantes. Quan fa bon temps, es clar.
2 comentaris:
Que bueno que es tomar el solcito del invierno, a mi también me encanta;)
Sí, con el frio que ha hecho se agradece.
Publica un comentari a l'entrada