diumenge, 25 de setembre del 2011

Lapiedra martinezii. Flor de l'estrela.

En esta zona costera de la mediterrània ibèrica creixen de forma natural varis gèneres de la família Amaryllidaceae, una de les meues preferides com haureu observat. El més comú, vistós i inclús conreat és el de les nadaletes (Narcissus sp.), seguint-lo en abundància un únic representant del gènere Pancratium, el lliri de mar (P. maritimum). Millor dit en vistositat, perquè l'abundància amb tot el desenvolupament urbanístic de la costa ha devallat molt. Però, darrere d'estos, encara en queda un altre modest i oblidat de tots, parle del narciset valencià (Lapiedra martinezii) o flor de l'estrela, com li diuen a Múrcia. Este és un gènere monotípic, o siga que sols té una espècie, que es distribuïx únicament pel Sud-Est de la Península Ibèria i el Nord del Marroc (Rif). Sent el seu nom un homenatge a la botànica gaditana Maria Josefa Lapiedra (senyora de Martínez). El cas és que ara, mitjans-finals de l'estiu, és el seu moment de florida. Mireu les floretes estrelades, no majors d'una moneda d'euro.

2011_09190004.JPG

Creix normalment, passant desapercebut per a tots, en clavills de les roques i zones pedregoses. Podríem dir que es tracta d'un especialista d'ambients marginals o "extrems". Pot ser per esta especialització que ha pogut sobreviure fins aplegar als nostres dies. Sí, perquè segons pareix, encara que el especialistes no ho tenen clar del tot, estem davant d'una de les primeres proves evolutives d'esta família en la zona europea. Això vol dir, que molt abans dels lliris de mar i de les nadaletes, estes bulboses ja estaven florint ací a l'Est de la Mediterrània. Ningú diria que tan menut com és tindria un pedigrí d'eixe estil.

2011_09190005.JPG

I clar, no podia jo de deixar de tenir-ne uns al jardí. Sí, ja sé que no està bé prendre plantes de la muntanya, però al cap i a la fi en les nostres terres és molt abundant i no trobe que faça cap mal. Així que en tinc de fulla gran (el de la flor) i de fulla menuda (els de baix). Com que a l'estiu estan en repòs, haureu d'esperar un poc, perquè estes isquen del tot i així veure-les i ... observar la línia blanc-verdosa recorre el centre de la fulla.

2011_09190008.JPG

A les terres valencianes també es troben dos altres membres el Galanthus (en zones d'alta muntanya) i el Leucojum/Acis (més coster). Per cert, que si algú té assilvestrats algun dels segons, que m'ho diga si en té disponibles, que m'agradaria tenir-ne també.

4 comentaris:

Juanba ha dit...

Vicent, es impresionante la Lapiedra. Me encanta esa combinación de banco y crema - verdoso de los pétalos. Enhorabuena.

Aun no he plantado mis bulbos de Acis autumnale (de semillas recolectadas por mi zona hace ya varios años)y ya hay algunos con la vara floral emergiendo. Mándame un MP con tu dirección, y te envío unos cuantos. Saludos.

de ha dit...

Hauré d'enviar a la guàrdia de muntanyes i valls per a comprovar la procedència dels bulbs, els quals estan anellats perquè no se'ls porten els del nord. Molt interessant l'entrada, tu sempre descobrint-me novetats. Tens una foto en facebook.

Vicent L. ha dit...

@Juanba: gracias por tu ofrecimiento. Te dejo un mensaje en la última entrada de tu blog.

@ Vicent I.: jo tot sol per la muntanya faig fredat, faràs bé d'enviar a la guardia d'assalto. La foto de Calp molt xula!

Vicent L. ha dit...

Hola Juanba, te envié un mensaje a través del Google Friend y, ahora que vuelvo de vacaciones, veo que no he recibido contestación. ¿Es que no te ha llegado?
Si es así dejame un comentario con un correo donde contactarte y ya te escribo de nuevo (no lo publicare no padezcas).

Saludos.