L'últim cap de setmana de la Fira (i Porrat de Sant Antoni, per al de fora) a la paraeta de Manos Unidas, la xica que estava allí recaptant fons, em comentava que s'havia apartat un "Helecho del Brasil". Perdó, m'he oblidat de comentar que a banda de dolços també venien plantes. Jo en vaig arreplegar un altra, ja vos la posaré algun dia. Tornant a l'assumpte principal, en senyalar-me la planta em vaig trobar amb un Rhipsalis. Veges tu, i en eixe moment em vaig enterar de com dir-li senzillament (sense noms llatins) a eixa cosa rara que tinc a casa.
Sí perquè el gènere Rhipsalis enganya, si bé pareix un helecho o suculenta, en realitat és un cactus. Un cactus, que viu en boscos tropicals de Sud-Amèrica com a epífita (penjant dels arbres), encara que també alguns poden viure en terra (com el que veurem ara). I a més, és l'únic cactus que ha aconseguit migrar fora d'Amèrica, tot un corredor.
Aquella que m'ensenyaren és, si no m'enganye, probablement un Rhipsalis baccifera, com esta de la foto (un altre dia posaré una d'un altra classe). Com podeu veure no té punxes, d'ací certes confusions. Encara que la majoria de rames pengen, en algunes ocasions, poden créixer rectes cap a dalt i després, amb el temps, anar inclinant-se. Per eixe motiu fan molt bon efecte en llocs elevats on les rametes puguen caure lliurement.
Les flors (a l'hivern-primavera), que pareixen prou aparents, no han de confondre-vos. L'augment de la càmera fa el seu paper, sinó compareu la mida del fruit que donen. Imagineu-se com seran de grans. Sí quasi no es veuen!
Consells: no passar-se amb l'aigua i posar-les en un lloc on puguen penjar. Es reproduïxen per esqueix amb alguna que altra dificultat i també per llavor, segons diuen.
5 comentaris:
Vaja cosa rara i pentjollosa. Hi ha que vore quanta varietat de plantes hi ha en aquests mon. Pel que veig, no es una planta bonica, al menys per a mi. Si a cas rara. Avui trobe que este comentari esta ple de faltes d´ortografia. Perdoneu-me. Gracies.
El que dóna de si una fireta!
ah i agrets d'eixos ni u! sort q té una...
@Vicent: Estic d'acord amb tu sobre que no és una bonicaria de planta, però mira, com que no demana pa, allí està.
Faltes? Ara anem a parar-nos a vore les faltes!!
@Carla: sí les fires donen per a moltes coses, de vegades massa i tot.
Tu continua buscant l'agret que haver-ne n'hi ha.
Per fi l'agret, si q si!!! i no t'ho pergues dins del poble, bueno ací al costat de la faena...ja veus..
Veus com si que n'havia. Es veu que és urbanita, això del camp no li apanya.
Publica un comentari a l'entrada