El germiner blau (Plumbago auriculata, Sud-Àfrica) és contradictori. Ni és un germiner (almenys com nosaltres ho entenem), ni és sempre blau (de fet hi ha una varietat blanca) i ni és realment una enfiladissa (més bé té un comportament arbustiu). Per acabar-ho d'arreglar, se'l coneix també més per altres noms (Plumbago, Celestina, Jazmin del Cabo, ...). Però com que a ma casa li hem dit de sempre així, ahí queda.
Com comentava abans té un comportament arbustiu, o siga que si el que voleu és que tape alguna cosa o que forme una bola al jardí, no tindreu cap problema. La cosa canvia quan parlem de fer-lo créixer arrimat a una paret, com és el meu cas. En eixa situació haureu de ajudar-lo d'alguna forma a mantenir la posició vertical, amb una estaca de ferro que subjecte l'estructura o amb un fil d'aram que l'agarre a la paret. Si no és així vos caurà, a la primera ventada forta que faça, al mig del jardí. Cosa que li va passar la setmana passada a la meua veïna. En primavera és convenient que li feu una podada forta, perquè no s'escampe massa. Després sols caldrà anar vigilant-lo per controlar el creixement, si disposeu de poc lloc. Tingueu en compte que si li talleu les rames a l'estiu potser que eixa part no faça flor o que li coste més. Jo tinc costum de fer-ho, quedant verd per baix i amb flor per dalt. Solucionat açò sols tindreu que gaudir de les seues flors blaves tot l'estiu i part de la tardor.
I ara un consell que no trobareu en cap lloc. Si en teniu un ja ho haureu comprovat. Però si no, millor aneu amb compte quan vos acosteu a ell. Si aneu amb roba informal realment no serà preocupant. Però si aneu ben mudats i pentinats, ara que s'estilen les festes en jardins a l'aire lliure, vigileu, que una volta que les flors es sequen, a la mínima que passe algú pel seu costat s'assolten i s'engranxen a la roba i/o cabell. Mireu com van preparant-se, que qui avisa no és traidor.
4 comentaris:
Sempre m'ha cridat l'atenció eixa floreta blava, que després són tan molestes. Quan ens mudarem de casa teníem u, però l'avanç de la rajola, que en ma casa també patim, (per pròpia voluntat) es sacrifica el "Germiner blau" per una terrassa on, per no haver-hi, no hi ha ni hamaques per a prendre el sol. M'agrada el que comptes, perquè a mi em porta records, de quan el jardí que rodejava ma casa era una distracció, però sobretot un orgull rnsenyar-ho. M'agrada els que comptes, doncs.
Espere que la festa fora ben concorreguda, i que et recordares dels meus rotlos de xocolate.
Home, com et deixes la terrassa sense hamaques? Això has de solucionar-ho ja!
A la festa sols faltares tu, però no et preocupes que els rotllos de xocolate no es perden.
Aquesta es una deles meves flors preferides i em venen molts records de la infancia quan la veig.Jo nolapuc tindre aci al meu jardi perque no aguanta les gelades.Aixi que tindras que pujar fotos de la teva de quan en quan ;-)
Vicent....sempre tens alguna festeta no? quina envetja. Al novembre vic a casa. Tinc pensatpassarme per Benissa per a coneixer eixe jradí que tens....
Festetes, trobe que parlem més que fem. Com que no costa diners.
A Dénia, a Dénia. Ja em diràs.
Publica un comentari a l'entrada