dijous, 23 de setembre de 2010

Paisatges de la Marina.

Estes últimes setmanes parlant amb diferents persones ha sorgit el mateix tema. Sense traure-lo jo, espontàniament. Totes em comentaven que moltes voltes apreciem poc el paisatge que tenim al nostre voltant (ací a La Marina). Com que el tenim tan vist! Clar, tampoc es cosa de posar-se un a mirar-se el seu melic tot el dia. Es veritat que hi ha altres melics interessants i diferents, i també que si ens fixem massa en el nostre podem acabar descobrint coses que ens trencaran el "moment" (especulació i mala gestió urbanística, incivisme ciutadà, ...) Però així i tot, generalment el tenim prou abandonat.

El cas és que este diumenge vaig estar de bateig a Calp i no vaig poder resistir-me de fer unes fotos del paisatge. La paella, el vinet i els xupitos ajudaren prou, ho he de reconéixer. Disculpeu si estan poc enfocades. Ara abans de veure-les desconecteu-vos i penseu que no viviu ací, que tot açò és la primera vegada que ho veieu.

Primer com no el Penyal d'Ifach, ben poderós dins la mar.

2010_09220003.JPG

Després les vistes dels penya-segats de la Fustera (Benissa) i el Cap d'Or (Teulada-Moraira).

2010_09220002_a.jpg

Continuant per les vistes des de Sant Jaume o Benimarco dels tossals que baixen cap a la mar i com no el Penyal. Esta és una de les vistes que més m'agrada la conjunció de tots estos elements la fa especial.

2010_09220005.JPG

I es que la nostra comarca té eixa cosa especial que comentava dalt. El fet que a la major part de la costa la muntanya busque la mar, creant zones de forts contrastos. Però, tot no és verd a la costa, també queda camp, com estos que es veuen des de la carretera de Teulada a Poble Nou. Quant treballaren els nostres avantpassats per dominar d'eixa forma el paisatge!

2010_09220006.JPG

Quasi acabe amb un foto-muntatge de les vistes des del Cap de Sant Antoni preses esta Pasqua.

2010_09220000.jpg

I per arrodonir-ho tot un vídeo del meu cosí Vicent I de la zona del Portixol a Xàbia. No m'envies als de la S..e et pagaré drets d'autor si fa falta.



Després de tot el que heu vist, si fóreu de fora i tinguéreu que anar a algun lloc, on aniríeu? Per això mateix, si vos pregunten per on anireu de vacances i contesteu que vos quedeu "per ací", no tingueu vergonya, que eixe "ací" que molta gent rebutja s'ho val.

Ah, la setmana que ve no em busqueu que estic de vacances per "ací".

7 comentaris:

Vicent Ibañez ha dit...

A veure, vinc a cobrar el drets d´autor, i els pels li van a caure tots.
Que dius. El millor tros de la mediterrània es el que va del riu Racons a la serra Gela, però, abans de aplegar a veure la Manhattan de Benidorm. Llastima de no esperar una setmana mes, tinc el vídeo del cap de sant Antoni dins del forn, a punt de caramel.

Vicent L. ha dit...

Estic d'acord amb això del millor troç!
Tu cou-lo bé, que ja li faré la prova i el pirateig ;-)
La setmana que ve tinc vacances, si vols passar-te ja saps el que has de fer.

un jardi per menjar-se'l ha dit...

Hola! Soc la teresa del bloc Jardineria Natural,només dir-te que et posaré un enllaç al meu bloc,si no et sembla bé m'ho fas saber.
Tens molta raó que no valorem prou el que tenim prop, i pensem sempre revaloritzar ho amb actuacions que a vegades són poc encertades.

Vicent L. ha dit...

Hola Teresa, no calia ni que demanares permís. De fet jo ja fa temps que et tinc en els meus recomanats.

garrotipadur ha dit...

sí,en general és el millor raconet de tota la costa mediterrànea,si pujes cap a la safor tenen bones platges però eixos penyasegats no els tenen i cap al sud està molt explotat el litoral.

A mi el cap prim m'encanta però clar,hi han altres raconets com la cova tallada que tenen també molt d'encant.

Salut!

Belen ha dit...

Ahhhhhhhhhhhhhhhhh.....suspire!

Vicent L. ha dit...

Aprofitant el "break" en les vacances sense internet, quin descans!

@Garrotipadur: veig que coincidim prou gent sobre les virtuds de la nostra comarca.
Sobre els llocs que comentes, també estan molt bé. Haurien pogut apareixer ací enlloc dels que he posat jo. És que tenim una diversitat de llocs amb encant!

Ahi Belen, no es que suspires tu. Suspirem tots!