La majoria dels membres del gènere Ferocactus (deserts de Nord-América), també anomenats Cactus Barril, es caracteritzen per les seues espines centrals ganxudes. Un no ha de fer molts esforços per veure-les, els 10 cm de llargària imposen. Mireu com serà la cosa que, fins i tot, els indis americans les utilitzaven com a ham. Amb eixe mida segur que era per a pesca major.
Però el que ara ens importa són les seues flors, que s'obrin sols de dia. Esta ja està tancant-se.
I a l'endemà la següent pren el relleu. Per sort duren varios dies.
Acabe una reflexió. Trobe que un dels encants que tenen molts cactus i suculentes, a banda de la seua raresa, és la quasi perfecció geomètrica de les seues formes. No sols a les flors, també en la seua estructura. En este cas, encara que vist de costat les costelles pareixen nàixer perpendiculars a l'eix. En realitat ho fan en espiral, tot seguint el sentit de les agulles del rellotge. Millor dit, si ho pensem bé, creix desenrotllant-se sobre sí mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada