Tanacetum parthenium. Botó de nacar.

El Botó de Nacar, o segons la majoria de Plata, és una planta d'eixes de tota la vida. De les que la gent sempre ha tingut plantades a la caseta. Ja que és forta, florix abundantment i les fulles desprenen un cert aroma en tocar-les (a mi realment no arriba a agradar-me). El seu nom en llatí, encara que primer vaig pensar en Achillea ptarmica, és Tanacetum parthenium (=Chrysanthemum parthenium). I el "botó" és en realitat la unió de moltes flors diminutes en una única flor, característica típica de la família de les Compostes. Adaptació evolutiva que busca augmentar les possibilitats de reproducció de la planta.

Va molt bé tant en maceta com en terra. En la primera cal anar en compte que no patisca sed. Que no li passe com a esta, mireu com pot quedar. Encara que amb un poc de cura ja pareix que va recuperant-se.

En terra al principi també caldrà vigilar-la. Però una volta establerta és molt resistent a la sequera. Inclús arriba a naturalitzar-se.

Però si voleu reproduir-les en maceta podeu guardar les flors i plantar les llavors en primavera. La de la maceta de dalt és d'una llavor que va germinar espontàniament este any. O siga, que en poc de temps tindreu un planta adulta.