dimecres, 14 de juliol del 2010

El corn.

Amb tant de lio sobre la vuvucel·la i ningú enrecordar-se'n del nostre corn (Charonia lampas o Triton nodiferus). Des de l'antiguitat la humanitat ha sentit necessitat de comunicar-se en la distància i a través d'ell era una bona forma de fer-ho. Fins fa poc, els nostres pares encara ho recorden, es comunicaven entre les casetes al toc del corn.
A més a més és totalment ecològic, no com eixa vuvucel·la tota de plàstic. Ara que també he de reconeixer que si a la gent li donara per tenir-ne un, no sé com quedaria el medi natural. De fet, hui en dia al Mediterrani no sé si quedaran molts exemplars com este.

2010_07110001.JPG

Tocar-lo no és cosa fàcil, al igual que la vuvucel·la, hi ha que posar els llavis en una posició especial i... a bufar. Un es sent transportat a l'antiguitat, si més no a l'edat mitja, als temps del "foc a Ifach, moros en la costa".


2010_07110003.JPG

Però al final, com passa amb molts coses d'abans que perden els seu sentit d'ús, la majoria han quedat com a decoració a una prestatgeria o taula. Fins i tot pot ser hi haja gent que pense que eixa punta trencada és un defecte i no el que és: el sentit del seu ser.Tota una llàstima!
Per això mateix, si en teniu algun a casa no vos priveu. Toqueu-lo de tant en tant!

Com que algú pot tenir dubtes, vos deixe amb uns vídeos. En el primer sona correctament.



En el segon, el que passa quan no es fa sonar bé, que a tots (inclòs el que toca) els agarra per riure.

4 comentaris:

Que fas, Vicent? ha dit...

Recorde que a l'estiu, quan estàvem en la caseta, teníem un "Corn", el qual, per les vesprades-nits fèiem sonar, i altres de la partida de Canor contestaven. Podia ser Pepe el Serrano, Rabossa, el Redó, ..., era una distracció endevinar qui seria el que contestava al so del nostre "Corn". És veritat que és una mestria traure-li tot el so possible. Amb els meus germans Miquel i Jaume, i clar, també mon pare, fèiem bones rialles, per les pífies de so que li sotien a cada u. Molt bo este rècord. No se on estarà aquell "Corn", però si vols, podríem fer unes apostes a veure qui ho fa sonar mes fort.

Vicent L. ha dit...

Bons records vaja que sí.
Sobre la competició no sé que dir-te. Segur que guanyes tu. Jo si l'encerte de categoria, pero si no m'entra la risa i ja no hi ha rés a fer (com a la del video). Però ho tinc en compte un dia que ens vegen ho provem.

Carla ha dit...

No n'havia vist mai, pareix una caracola super enorme!
El que si que recorde jo quan era menuda era que em dien: posa't "la caracola" a l'orella i voras com sents el ruido del mar...

Vicent L. ha dit...

I tant, de pam, compara amb la mà. Ara que a mi no em resulta tan estranya, com que des de menut estic vegent-la.
Sentir la remor de la mar? Segur i en Dolby Surround.
Un dia que vingues a casa ja te la deixaré per a que pegues uns bufits.