Hydrangea. Horténsia

És una llàstima, però m'he esperat massa a fer la foto i al final algunes flors ja han començat a perdre el color. No sé si pel calor, per la insolació o per les dos.

Esteu veient el balcó de ma casa a Benissa, el que dona al carrer Sant Sebastià. Sempre ha estat així amb les horténsies. Dóna gust quan la gent passa i diu "mira quines horténsies més boniques". La de la dreta és més vella i, clar, fa més flors. La de l'esquerra és d'un esqueix de la primera i és el primer any que fa flor. És el tipus/híbrid típic d'abans, d'uns 30-40 anys. Ara hi ha moltes varietats disponibles, però la de "tota la vida" per ací és esta rosa clar.

L'horténsia és una planta de sòls àcids. Així que si teniu que posar-li un fem que siga àcid, "de brezo" diuen per ahí. A més un suplement de ferro no li ve mal, si no començaran a engroguir-se les fulles. Ací a casa sempre si em posat un poc de sulfat de ferro, que mobilitza este element, i últimament un poc de quelat de ferro. I és que encara que li posem eixe fem àcid, ací a la Marina l'aigua és tan calcària (bàsica), que la planta necessita sempre una ajuda. Ah, no patiu mai per el reg, tota l'aigua que li doneu serà benvinguda.

Powered by Zoundry Raven

Cynara cardunculus. Penquera

No no m'he enganyat, no anem a parlar de cap especie tropical, encara que per la foto ho semble. La flor de la penquera té una tonalitat blavenca que la fa molt cridanera. Com podeu observar en realitat no és tracta d'una única flor, sinó d'un conjunt de d'elles agrupades i rodejades per unes bràctees. Açò l'identifica com a membre de la família de les Compostes.

Realment podríem fer el mateix comentari per a la flor de la carxofera (C. scolymus), ja que pertanyen al mateix gènere. Però, generalment les poques que tinc abans de fer flor (granar-se) acaben a la cuina. Així que mai podré fer-los una foto, encara que s'assemblaria molt a esta. Una llàstima per a la vista i un gust per al paladar.

La penquera té el seu període més actiu a l'hivern. En agost es talla la part aèria, que ja estarà estar mig seca. És en este moment quan pot dividir-se el rizoma per fer més plantes. Ja de cara a l'hivern tornarà a brotar i començarem a collir les penques.

Powered by Zoundry Raven

Petroselinum hortense. Julivert

Estem acostumats a veure i menjar les fulles del julivert; però, i les flors?

Com podeu comprovar, la seua disposició en umbel·la el fa membre de les Umbel·líferes. A més d'esta també podeu observar algunes llavors ja formades (són els granets verdets). La planta mor després de la floració.

Jo al terrat sempre tinc algunes plantetes, que generalment es comporten com a bianuals. La llavor s'escampa sola i va canviant de maceta. Tot natural, de casa i per a la cuina.

Powered by Zoundry Raven

Zephyranthes grandiflora. Rain lily

Zephyranthes grandiflora (fam. Amaryllidaceae) no té un origen clar. El que sí es cert, és que podem trobar-lo naturalitzat en moltes zones subtropicals (p.e. la Costa del Golf de Mèxic i el sud dels Estats Units). Les seues flors, que són estèrils, mesuren uns 10 cm de diàmetre i arriben als 30 cm d'alt. Cada bulb sols fa una flor a l'hora. A l'hivern es troba inactiu, encara que pot mantenir les fulles linears. Serà a l'inici de l'estiu quan apareixeran noves fulles i començarà el període de activitat. Este es caracteritza per floracions intermitents, que coincideixen amb forts ruixats que segueixen a períodes de sequera. D'ací el nom en anglés "Rain lily".

Açò, en el nostre clima mediterrani, on a l'estiu hi ha poques pluges (bé, l'any passat va ser un poc atípic, pot ser pel canvi climàtic), significa que ens permet controlar la floració. Així, si deixem que la terra s'asseque ben bé i després fem un bon rec, al cap de 7-10 dies tindrem flors a casa. Això signifiquen 4-5 floracions en el període estival. Que no està gens mal!

El cas és que va unes 2 setmanes va ploure i ací està la primera de l'estiu. A la pròxima a veure si en tenim sis o set.

Powered by Zoundry Raven