Amaryllis belladonna

L'Amaryllis belladonna és natural de la zona del Cap de Sud-Àfrica. Si aneu seguint el bloc ja haureu notat que moltes plantes del jardí provenen d'allí. És una zona que "florísticament" dóna molt de joc al jardí. Per això esta planta esta escampada per totes les zones de clima mediterrani.

Esta bulbosa té el seu període vegetatiu a l'hivern i el de repòs a l'estiu. La floració serà en este últim, a finals d'agost. Les flors són, poseu vosaltres mateixos el qualificatiu, així:

Del seu cultiu vos diré dos coses. Seran els errors que jo vaig cometre quan una amiga de la família ens les va donar i que fins fa poc no he aclarit. Clar, ella les tenia en una caseta de camp on no anava mai i ni sabia allò com havia que plantar-ho. El primer és que els agrada el Sol. Els agrada "torrar-se" a l'estiu. Això vol dir que no hi ha plantar-les on estiguen molt a l'ombra a l'estiu. El segon, que no cal regar-les a l'estiu. Elles estan adaptades al nostre clima i amb el que plou ja tenen prou. Ara que també tinc que dir-vos que tot això no vos garantix que florisquen. Tenen un comportament erràtic, capritxos. Tots els anys són una sorpresa. Este any, per exemple, només han fet flor dos.

Powered by Zoundry Raven

Curcubita pepo. Carabassera

De fer carabasses, de moment no pareix tenir-ne ganes. Ara que, escampar-se per damunt de tot i fer flors, sense parar. Ja veurem com queda la cosa.

Powered by Zoundry Raven

Punica granatum var. nana. Magraneret

El pobre quasi es va secar l'any passat. Millor dit, el vaig deixar secar, involuntàriament això sí. I este any ha agarrat poll. Res, que si poguera caminar ja se n'hauria anat de casa, segur. Però de moment pareix que em perdona. Si no mireu quines flors que té.

Com heu comprovat es tracta d'un magraner (Punica granatum). Ara que no és un bonsai, ja m'agradaria tenir la paciència per fer-ne un. Es tracta d'una varietat nana, d'ahí el var. nana. Tot en ell és menut: les fulles, les flors i les fruites (de la mida d'una cirera). Al mig si vos fixeu podeu veure una magrana ja engrossint-se.

Hoya carnosa. Planta de la Cera.

La Planta de la Cera no és que siga una enfiladissa, "enredadera" que diem per ací, molt bonica per les seues fulles o pel seu port. Però, en arribar a les flors la cosa canvia. Són tota una bellesa.