El pobre quasi es va secar l'any passat. Millor dit, el vaig deixar secar, involuntàriament això sí. I este any ha agarrat poll. Res, que si poguera caminar ja se n'hauria anat de casa, segur. Però de moment pareix que em perdona. Si no mireu quines flors que té.
Com heu comprovat es tracta d'un magraner (Punica granatum). Ara que no és un bonsai, ja m'agradaria tenir la paciència per fer-ne un. Es tracta d'una varietat nana, d'ahí el var. nana. Tot en ell és menut: les fulles, les flors i les fruites (de la mida d'una cirera). Al mig si vos fixeu podeu veure una magrana ja engrossint-se.
5 comentaris:
No veig la foto :-( en lo que m'agraden a mi les magranes....
Quin desastre! Seran les calors de l'estiu. *^_^*
Demà migdia ho arregle.
D'estes magranes no trauries molt de trellat. Són un pur pinyolet.
Vinga!Que ja tinc ganes jo també de vore la foto d'eixe magraneret...
Bo, ja esta solucionat el problema. Es que el programa que gaste per pujar el missatges és un poc catxondo i de vegades en gasta alguna brometa.
que mono el magraneret :-)
Publica un comentari a l'entrada