Placea ornata. Segon any.

Placea ornata es una bulbosa, pertanyent a la família de les Amaryllidacees, endèmica de Xile (V regió-Valparaiso i regió metropolitana-Santiago de Chile). Creix normalment en zones de clima mediterrani com el nostre, si bé es veritat que un poc més fred i amb menor pluviositat. A diferència de la resta de Amaryllidacees sud-americanes, i per contra, igual que el gènere Narcissus ("nadaletes"), presenta un perigoni i paraperigoni ben marcat i vistós. Açò em va fer fixar-me en ella i provar de cultivar-la.

Així que l'any passat vaig comprar a ebay unes quantes llavors, 14 concretament i vaig començar la prova. Per fer-les germinar, quan aplegaren a gener, vaig utilitzar el mètode de flotació en aigua (93% d'èxit). L'única pega o error que vaig fer, va ser el pensar que el cotiledó tindria posició lateral, com en Hippeastrum, i resulta que la tenia vertical. Açò em va dur a plantar un poc massa profundament els brots ja germinats (blancs a l'inici = arrel, verds després = primera fulla). A març la supervivència era del 57 % i a maig només en quedaven tres. Es secaven per la vinguda de l'estiu o per què sí? Després d'escarbar un poc a les macetes vaig comprovar que de mitja els bulbs mesuraven 0,4x0,9 cm i estaven uns 2,5 cm de la superfície del sòl (contats des de la base del bulb). El substrat era en una maceta més arenós que en l'altra, cosa que no va resultar determinant.

Després d'esta introducció passe a contar que ha succeït aquest any. Després de la davallada de les temperatures a final d'octubre (de 18ºC a 14ºC de mitja), vaig veure que havien brotat dos bulbs. I ara, després de la següent davallada de les temperatures a novembre (de 14ºC a 10ºC) un altre a sorgit de terra. Els primers ja apleguen als 5 cm de llargària i l'últim a 1,6 cm. Trobe que ja no caldrà esperar-ne cap altre, ens quedarem en un 21% de supervivència. En primavera ja vos contaré com queda la cosa.

Haemanthus albiflos

Com ja té per costum esta "planta de fulles", com sol dir-se per ací, al final de la tardor ens mostra la seua flor. Però, aquest any ens ha dut una sorpreseta, el bulbet que li va eixir fa uns anys també a florit. Així que aquest any en tenim dos, i prompte tres, ja que entre els dos esta creixent-ne un altre.Estes flors tenen la curiosa costum, sobretot atenent a la llargària de l'escap, de buscar la llum del sol, si girem la maceta elles també giraran. Inclús sense moure-la al llarg del dia es mouran. Cosa que el seu parent el Haemanthus coccineus, que vegérem no fa molt, no fa. Tal vegada tinga relació amb que esta espècie normalment es desenvolupa en llocs protegits del sol o ombrívols.

El Haemanthus albiflos encara que és originaria de Sud-àfrica, jo la vaig comprar per internet d'un viverista francés especialitzat en bulbs per al clima mediterrani. Del seu cultiu poc que dir-vos, té pocs requeriments. Teniu que regar-la de quant en quant, tenir-la en un lloc que no reba el sol directe i procurar no canviar-la molt de maceta, li agrada com a molts altres "tenir el peu apretat". A més a més, caldrà tenir cura de les fulles, és la part més vistosa de la planta, qualsevol colp pot foradar-les i enlletgir-la. Teniu en compte que sols trau unes 4 fulles a l'any, en conseqüència un forat a la fulla pot durar-nos uns 6 mesos.

La meua la tinc en un pati (ja en parlarem) junt a altres plantes d'ombra, així i tot uns dies que la vaig tenir fora, a Dénia de cara a la mar, el vent me la va tirar enterra i d'ahí als forats de les fulles, un pas. Què anem a fer.

Dianthus. Clavellineres.

Com tots els anys, aprofite de la tija sobrant dels clavells que comprem per a "Totsants", per fer esqueixos. Enguany tots son rojos, m'hagués agradat més variació, però que anem a fer! Ja us diré si n'agarra algun o no. Si heu provat el tema este d'els esqueixos, ja sabreu que mai pots estar segur de quins o faran o no. Encara que li poses hormones, és com una loteria.

 

Bambú.

Recordeu la moda eixa de les varetes de bambú? Jo també vaig caure.

Les últimes que vaig tenir a casa anaren secant-se, fins que sols en va quedar una. Una que al poc de temps comença a agafar un color groguenc a la punta. Però com que tenia arrel, vaig dir-me: i si la plantem a una maceta? Sense moltes esperances de que la cosa anara avant. Ja que si us fixeu a totes eixes varetes els han eliminat tots els ulls, han perdut la capacitat de brotar. I com sempre quan menys ho esperes, ve la sorpresa. Al cap d'un tems brotà per baix amb dos ulls.
Ja veurem com va la cosa. De moment ací a teniu.