En la penúltima entrega de llibres de l’IECMA (si encara no eres soci, què estàs esperant per donar-te d’alta?) em va aplegar el llibret-guia d’El Camí per les terres de la Marina Alta. El Camí, per si algú com jo fins fa poc no ho sap, és una iniciativa que preten enllaçar totes les terres de parla catalana en una mateixa ruta senderista. Aquest futur GR del català, com no podia ser d’una altra manera, passa per Benissa en el recorregut per la nostra comarca. I aprofitant açò em vaig fer una xicoteta ruta circular per ell, de Benissa a Senija i tornada (la línia blava és la que tanca el cercle). Tota la ruta esta senyalada amb estaques que indiquen la direcció (alguna al revés) i pintades en forma de vuit “obert” que indiquen la direcció que cal seguir en cada sentit de la marxa.
Comence la ruta al Convent de Franciscans de Benissa, edificat a l’inici del segle XVII.
Des de la forta baixada de l’antic camí de Xaló ja es veu la nostra destinació, Senija, a l’altre costat del pla.
A la vora del camí la primera orquídia de la temporada, una Ophrys dianica. En 2-3 setmanes si repetiu la ruta la trobareu plena de pitiüses com aquesta i de grans com aquella Barlia robertiana.
En l’encreuament amb l’antic camí que duia a Altea des de Senija girem a la dreta i tupem prompte amb aquesta enorme carrasquera al costat de l’escola d’hípica.
La ruta es desvia per una senda de ferradura que travessa la Coma Roja (tornem per un moment a l’edat mitjana o simplement menys de cent anys enrere)
que ens farà oblidar el pla i ens descobrira oliveres milenaries la de la foto.
El més interessant de església de Senija està a la seua esquena,
l’absis resta de l’antiga mesquita o l’arc ogival, al meu parer una resta de l’ermita edificada en el segle XIV, sobre l’anterior.
El Camí continua passant recte per la frontera de l’església buscant Xaló. Però com que la idea era fer una ruta circular, trenque a la dreta i busque el camí que em durà a Canor, al Cementeri de Benissa. Aquest també en un extrem del pla, a l’eixida de la Garganta, al costat del Camí Real de València i de El Camí que ve de Dénia.
És temps de metlers (=ametllers) en flor
i de podar el cep, com l’home que hi ha al bancal de la dreta. Ah, per cert, ho hi havia rosada, és el ravanell (Diplotaxis erucoides) florit.
Des del cementeri, després de visitar als familiars difunts, albirem Benissa entre els xiprers. El punt d’inici i final de la ruta. De l'església nostra no pose res, per a un altre dia, que ja està massa vista. Fins un altra.
4 comentaris:
Bon passeig i pensava que la havies fet la xicoteta senda que va des del camí vell de Xaló cap a la carretera per la zona de l'Olivaret,te la recomane.
Salut
Cap a quina carretera? A l'esquerre, cap a la "nova" que va a Xaló a través de l'Olivar o a la dreta seguit el camí vell d'Altea fins la carretera de Senija?
Estic confundit, la veritat és una llàstima no conèixer-me millor el terme.
ixes a la carretera nova,només és un trosset de senda però molt xulet.
Dsp creua la carretera per un camí privat i tot per muntanya apareixes al racó de carabou,la perimetral ha ajudat moltíssim a recuperar sendes molt velles.
Gràcies, ara mateix em busque el mapa de la perimetral i ho aclarisc del tot.
Publica un comentari a l'entrada