Zantedeschia aethiopica “Green Goddess”.

De tota la vida les cal·les (Zantedeschia aethiopica) han sigut d’un blanc immaculat. Però, des de fa uns anys, amb açò del comerç global i de la búsqueda de noves varietats, la cosa ha canviat. Ara, un pot trobar tot un immens espectre de colors. Però compte, que en realitat la majoria d’estes “colorides” són de floració més estival, ja que provenen d’espècies distintes a la primera que viuen en les zones altes de les muntanyes en el seu ambient natural. Jo amb estes tinc poc de tracte, no m’han donat bon resultat, segurament perquè no estic prou sobre elles a l’estiu.

Com he dit dalt, “la majoria”, perquè la veritat és que existixen almenys dos varietats poc comunes de la Z. aethiopica. Una d’elles és de la de dalt, la “Green goddess” o Deessa verda, de calze bland i vora verdosa. Per a mi un viu exemple de la transició entre la flor verda derivada d’una fulla i la blanca coneguda per tots. Siga com siga, no està mal, no?

Este és el primer any que ha fet flor. Espere que ja no pare mai. I no hauria de deixar de fer-ho, de fet ja li vaig buscar un lloc on l’aigua no li faltara mai. Serà per això que no s’asseca mai.

Ara sols em falta fer-me amb l’altra varietat, la “Pink Mist”, blanca amb el “cor” d’un rosa pàl·lid. Què no la trindrà algun de vosaltres que seguiu este bloc?