dilluns, 12 de desembre de 2011

Per les altures de Benissa (II) - L'Arc

Continue el relat de l'excursioneta de l'altre dia. Com que segur que heu vist el vídeo de Vicent, ja tindreu una idea del que toca ara. Ahí va la meua versió.

Tornem a passar ajupits pel forat, i en eixir, tornem un poc cap enrere per la senda fins trobar el desviament cap a l'Arc, que es troba en el punt més oriental de la querena de Bèrnia. Tot el camí estarem ben "florejats" amb la companyia d'estes margarites (Bellis sylvestris).

2011_12022358.JPG

En tota esta raconada de l'ombria s'observa una quantitat d'orquídies, que desgraciadament encara no han llançat les seues flors. Però del que sí podem gaudir és d'alguns teixos (Taxus baccata) magnífics. I entre ells el que més este, compareu la seua mida amb el de Laika, la gossa que ens acompanyava. Sabíeu que la Conselleria en 2006 en va censar 13 en tota la serra? Això suposa que almenys una tercera part estan en terme de Benissa, jo en vaig contar almenys 4 (naturals, que també n'hi ha de reforestació).

2011_12022363.JPG

Baix d'ell esta herba escurçonera (Teucrium flavum). Segons Manolo, alumne avançat de Joan Pellicer i gran coneixedor d'espècies rupícoles i d'altres, abans a Pinos totes les casetes en tenien assilvestrades, per protegir-se, clar.

2011_12022367.JPG

Ja tenim més prop el nostre objectiu, que a més de l'Arc, també té algunes formes rocoses dignes d'admirar com este dit o frare. La senda continua cap a la Pedrissa, però nosaltres en passar el runar torcerem cap a dalt.

2011_12022373.JPG

Per trobar-nos amb açò. Un pont de pedra que forma un ull enorme, i que dins en té un altre més menut. I també una cova, que no se m'oblide.

2011_12022375.JPG

A les seues vores hi ha una bona colònia de corona de rei (Saxifraga longifolia), un indicador de que ens trobem a una altura prou important.

2011_12022380.JPG

A la dreta d'este, una concavitat enorme que segur va ser gastada com a sester per la seua grandària.

2011_12022379.jpg

Des de dins de l'Arc, després de pujar amb l'ajuda d'una corda que allí hi ha, les vistes, afegides a la forta pendent, impressionen.

2011_12022384.JPG

Després de tota esta majestuositat sols ens queda la tornada, amb la querena de Bèrnia vigilant la senda. Mirant-ho així, més que al costat de la mar, pareix que estiguem al Pirineu, Alps o a l'Himalaia. Tot sense eixir del terme de Benissa, de les seues altures, 700-900 m.

2011_12022392.JPG

I per acabar un "collage" d'alguns altres arbres i plantes que creixen per allí, sobretot penjats a la roca, i que ens fan somniar en el que es podria convertir la serra. De dalt a baix i de dreta a esquerre: corner (Amelanchier ovalis), marfull (Viburnum tinus), carrasquera (Quercus ilex), bocer (Arbustus unedo), sabina (Juniperus phoenicea), galzeran (Ruscus aculeatus), auró (Acer opalus ssp. granatense). Somniar, perquè entre el càstic dels incendis que han portat al límit la regeneració natural i les cabres que per allí pasturen la cosa està prou crua.

2011_12022372c.jpg

10 comentaris:

garrotipadur ha dit...

meravellós reportatge,a cada vegada vas superan-te.
La zona de l'arc és una zona que encara no he anat mai,he estat en el cim,nevera,he fet circular,la zona de verdiola,camí de la cantera,etc.....
Després de vore les teues fotos m'han agafat ganes d'anar a la cova...

Vicent L. ha dit...

Gràcies pels elogis i per estar ahí.
A mi encara em queden pendens alguns llocs, sobretot pujar al cim, que segons pareix és un poc complicat.
Ara que per a l'arc no tindràs cap problema, la ruta és molt senzilla.

Salutacions.

garrotipadur ha dit...

No cregues que al cim és complicat,jo soc dels cagats i he anat prou vegades.
Ara han posat una cadena i facilita moltíssim el passet eixe.
L'únic que tens que tindre en compte és seguir els punts rojos i no mirar massa cap avall per l'altura i patis que hi han.

Les vistes que hi han valen moltíssim la pena,te la recomane eixa ruta!

Vicent L. ha dit...

Jo també sóc del club "cagat" i el teu comentari m'ha animat.
Ja et diré, millor dit voràs, com queda la cosa.

Gràcies.

Margalló ha dit...

la pujada des del fort també és dureta però és qüestió d'agafar-se-la amb molta tranquilitat.

Si busques al meu blog en entrades velles voras moltes fotos del cim.

adéu,bon nadal,salut i muntanya!

Vicent L. ha dit...

Gràcies pels ànims. Ara ja tinc clar que cal pujar. Ho heu provat mai pel Portixol? Si que he vist que es pot baixar, però a l'inrevés...

Sobre les fotos, he estat mirant i no n'he trobat cap, pot ser he anat massa de pressa, però sí el video amb les imatges del cim. Xulo de veritat.

Gràcies i Feliç Any Nou!

garrotipadur ha dit...

he pujat pels dos llocs,pel fort i pel portitxol,pel portitxol tens dos passets algo complicadets per als porigosos encara que els he fet dos vegades de baixada i de pujada.

La pujada de la ximeneia que dona al portitxol és espectacular i dura i després també hi ha com un corredor entre dos penyes simplement espectacular.

Busca a mà dreta a on posa totes les entrades del blog i voras bèrnia.

adéu i salut

Vicent L. ha dit...

Ja ho he trobat, m'havia confundit de pàgina, estava mirant la de la perimetral.

A vore si este any pròxim em pose les piles.

Feliç Any Nou!

garrotipadur ha dit...

bon any! que el 2012 siga un gran any per a totes/tots.

Si t'animes a fer alguna excursioneta avisam,jo ara en gener tinc alguns dies lliures...

Vicent L. ha dit...

Bon any!
Jo, per desgracia, sols els caps de setmana.

Este més a banda d'una excursió programada que fan al Parc Natural del Montgó poca cosa. Pot ser alguna exideta d'una hora, que entre la fira i varis no queda molt de temps.

Si ix alguna cosa ja et dic.