Este dissabte m'he trobat florits, per primera vegada, els lliris de nit (Gladiolus tristis, Iridaceae) que m'enviaren, l'any passat en un intercanvi, des de Manacor. Gràcies Tomeu!! Justament ho han fet un mes més tard que els seus germans de la Marina. Igual com em comentava Miquel, mallorquí de soca-arrel (que ha perdut la raça i està interessat en recuperar-la), que sempre els havia conegut fer flor a Març, mai tan prompte com els meus. Un més de diferència? Si el clima de Mallorca és com el nostre. Ell ho atribuïa a que s'haurien impregnat de la "calma illenca".
Però, en observar-les un poc, sorpresa! Si les plantes són totalment iguals, les flors són lleugerament diferents. Si les meues, a banda del color crema general, tenen unes ratlles marró-porpra als pètals superiors, a les manacorines els falta esta última característica. Per contra presenten unes línies verdoses. I tot açò que vol dir? Senzillament que es tracta de varietats diferents. Açò em va fer revisar un llibre sobre les Iridàcies i... confirmat! El de la Marina és el Gladiolus tristis var. tristis i el de Manacor el G. tristis var. concolor, que casualment tenen la sana costum de florir, respectivament, entre Febrer-Maig i Març-Abril. Misteri solucionat! La cosa és que ara gràcies a estes diferències de caràcter puc expandir el temps de gaudi del seu perfum nocturn.
En el búcar teniu: el lliri de nit, lliris holandesos (blau), cal·les (blanc) i freesies roges.
2 comentaris:
Com era fosc, no et vaig mostrar, el que casualment pareix es Gladiolus, pero amb alguna diferencia. T´enviaré les fotos que he fet, i ja em contes. Les freesies son les que mes m´agraden.
Les presses, sempre les presses. Ja he vist les teues fotos, de veritat que tens també un bon surtit. I sóc de la teua opinió, que les freesies són les millors, pels colors variats i els perfum. Ara que la nadaleta eixa, com diuen els anglesos, "looks gorgeus".
Els tinc preparada una destinació sorpresa a les fotos, ja voràs en uns dies.
Publica un comentari a l'entrada