fins el Mena (està darrere de la següent corba).
Un es troba transportat a eixos paissatges d'ensòmit que ixen a les pel·licules. La platja, les aigües transparents, els blaus intensos i les barquetes al fons. El Mediterràni idíl·lic.
Fins i tot les gavines es paren per gaudir-lo.
Però tot este ambient bucòlic no es ha de fer oblidar que esta zona és molt castigada pels temporals de l'hivern. Mireu si no com fuig este arbre de costat fugint del vent que li ve de la mar.
Acabe amb una poesia de Maria Ibars (Poemes de Penyamar) escrita aquí mateix,
MAR CLARA
Què blavosa que està la mar!
I què clara!
Les barques boguen quasi
sense besar-la.
Vol que oblidem la forta
ratxa passada.
Blanc mirall, somriure ample,
i s'encomana
amb lleu cançó de cinca i aigua.
La mar és tan bonica
quan afalaga
que, si ens fa bruixeries,
cal perdonar-la.
La mar és perillosa
coqueta dama...
2 comentaris:
De Dénia has de ser el tu. No cap dubte que es un racó maco. Jo crec que el roc fa molt mes contrast i dona unes altres combinacions que un arenal. No obstant aixo, a les Marines, a boqueta de nit, la mar te un color que espere el mostres als teus seguidors, tal com saps tu fer eixes fotos i després contaro.
Home tot això que dius és veritat. Ara que les teues fotos, eixes que penges al FB, també estan de categoria.
Açò ja pareix la Batalla de Flors de València, ahí tirant-nos floretes l'un a l'altre.
Publica un comentari a l'entrada