Les floretes del dia (Portulaca grandiflora, Brasil) són plantetes de temporada que no poden faltar a l'estiu a cap casa. A partir d'unes llavoretes menudetes en dos dies teniu una maceta com esta que vos alegrara la casa amb les seues floretes de diferents colors. En realitat cada planta fa un color, el que passa és que en plantar-ne moltes juntes al final es confonen i pareixen tota la mateixa. El "de dia" ve perquè sols s'obrin de dia, si està un poc nuvolat també els costarà. I això sí, volen molta aigua, o no es posaran tan boniques com esta.
Però no sé perquè ja fa uns anys que esta no es veu molt a les tendes, sinó que tenen esta altra, la P. umbraticola (EE.UU.). Que encara que pareguda (té les fulles més amples), per a mi no li aplega a la sola de la sabata.
I algú dirà: esta última em recorda a alguna cosa. Efectivament, les dos espècies anteriors són germanes de la nostra verdolaga (Portulaca oleracea) que ara a l'estiu també prova d'envair tots aquells llocs on l'aigua corre en abundància. La llàstima és que les seues flors quasi no es vegen.
4 comentaris:
Que preciosa esta!...Si les plantares en terra no s'escamparien elles soletes?
No, si els pares d'estes creixien en terra. Però és que junt a elles també creixia la corretjola, la verdolaga i altres. I clar, com que no podia cavar tenia que arrancar-les a mà. Al final t'ho pots imaginar, un herbassar de por!
Este any per separat, més facil de controlar les "males herbes".
Pillet, tu el que no vols és cavar. I clar tampoc doblegar el llom. Els conec i fan molt alegre el jardí, però has d'aclari-les de males herbes. Només per als noms que tenen, el meu avorrit llatí i l'aixada, millor unes poques en un test gran. No? He de fer una visita.
Com ho saps, el cavar i doblar el llom són coses a les que, si es pot, sempre hi ha que fugir-li.
Publica un comentari a l'entrada