De visita a La Marjal de Pego-Oliva.

No puc enganyar-vos, ja que el títol deixa clar d'on estem parlant. Però si no, podríeu pensar que vaig a parlar d'un viatge per sud-est asiàtic. No té una semblança als caps d'arròs de per allí?

La cosa és que, aprofitant que tenia lliure el mati de dijous, em vaig apuntar junt a mon pare a les visites guiades al P.N. de la Marjal de Pego-Oliva. Al final, Carla també es va afegir. La ruta s'inicia amb una pujada a la Muntanyeta Verda. Des d'allí, els seus 50 m d'alçada ens deixen veure tot el marjal amb una perspectiva diferent. A la dreta l'arrossar, a l'esquerra la part marjalenca salvatge i al fons la Segària i el Montgó.

Posats en situació, es baixa i comença la ruta circular (marcada en roig) al voltant del promontori, seguint el curs del riu Salinar. És difícil creure la quantitat d'aigua que brolla allí, formant en un moment un veritable riu.

Continuem per un camí entre el canyar. Arriba un moment en que un perd el món de vista. Un xiquet que venia a l'excursió es va vore tan apurat que va dir: "Mama yo quiero volver al coche, que aqui nos vamos a perder". Jo li vaig dir: "No pasa nada que si nos perdemos lo haremos todos juntos y nos lo pasaremos bien". "No, yo quiero volver al coche". No va quedar molt convençut, trobe jo.

Al retrobar el riu ens trobarem amb les barques que ha posat l'ajuntament de Pego per a que qui vulga passege en les seues aigües tranquil·les (sols per les vesprades). A que queda xulo el reflex dels núvols a l'aigua, és com un espill.

Un parot dels tants que ens envoltaren a la visita. Ja sé que la foto està borrosa, però "és lo que hay".

El Salinar desemboca al riu Bullent. El nom li ve per les bombolletes de gas que esclaten a la seua superfície, o siga que bull. Allí és on es fa la baixada de les "barques" per Carnestoltes. Segons els digué el guia és el riu més cabalós, en proporció; d'Europa. Caminem un poc i apleguem al Blau del Calapatar. El color no és aleatori, en certs llocs on el nivell de l'aigua és més profund esta adquirix un to blavós. Llàstima que estiguera nuvolat.

Ací ja baixant cap a la mar.

Dóna gust veure que en este punt l'aigua és clara i cristal·lina, lliure de contaminació.

Una caminaeta més i tornem al lloc d'inici. S'acaba l'excursió oficial després de 2 hores, que han passat volant. Oficial, sí, perquè com que no enteníem prou Carla ens indicà que hi ha via un lloc molt típic d'anar a passar la vesprada dels dies de calor, l'Ullal de Bullent o Bullentó, en mig dels camps d'arròs. I allí que mon anàrem. Tant de verd relaxa la vista.

I algú dirà, tanta volta i no hi cap foto d'algun pardal, tortuga, peixet? Doncs no, ja anàvem avisats per el guia: "La majoria de pardals estan amagats dins la marjal i són difícils de veure, no d'escoltar". De la resta sols veiérem un cracs de riu americans, i pocs peixets, es veu que ens teníem por. Però només pel paisatge s'ho val. Ah, als camps d'arròs sí que hi havia garcetes, elles no tenen por de res.