Capsicum annuum. Pebreres.

Continuem a l'hortalissa. Els pebrers que va plantar mon pare comencen a donar els seus primers fruits. O més bé continuen, ja que no és la primera vegada que en collim. Però, davant la preciositat d'esta collita no he pogut deixar de contar-vos-ho.

Ens farem un bon plat de torrat a la salut d'elles i de la vostra. Llàstima que no pugueu tastar-lo.

 

Cucumis melo. Collita sorpresa. Meló

Realment sí que ha sigut una sorpresa. El cas és que fa unes setmanes va eixir una planteta ací al costat d'una penquera i unes mates de coents. Al principi no sabíem si seria carabassera o melonera. Després de veure les flors i els menuts fruits, ja pensarem segur en una melonera.

Però, el cas és que no esperàvem trobar este melonet tan gran amagat baix les fulles. És que de vegades per molt que mires una planta al final sempre tens sorpreses.
Ja veurem a quin tamany aplega.

 

Haemanthus coccineus. La tardor està ací (2).

Este amic també ens diu que la tardor ja està ací. Es conegut com a "paintbrush lily" en la zona del Cap a Sud-àfrica, el seu país natal, i com a Haemanthus coccineus (Amaryllidaceae) per els botànics.
Es manté tot l'estiu en repòs, amagat a ran de terra. I no és fins ara quan dona les primeres senyals de vida. Primer fa la flor (no sempre tots floreixen) i després apareixen dos grans fulles. Estes són d'un color verd fosc i duraran tot l'hivern fins la primavera sense ser substituïdes per cap altra. El més cridaner són estes fulles, ja que les flors no és que siguen molta cosa.Compte amb els caragols i llimacs!
Jo el tinc en una rocalla, on té l'estiu sec de desitja. Requeriments pocs, si de cas l'esmentat granulat contra els caragols. No és molt ecològic, però son ells o el jardí. I posats a triar ...
Podreu llegir per ahí que son plantes a les quals no els agraden molt el canvis de lloc. Puc dir-vos que estos ja han passat, des de que me'ls donaren, per tres llocs diferents i no n'he perdut cap.
La mare original prové de Teulada, més concretament de la caseta que ma la meua tia té a Benimarco.Ella no sap d'on va eixir, pot ser que estiga allí ja fa més de 60 anys. Allí la té arrimada a la paret del forn, sense cura, i torna any rere any. O no, perquè segons em va dir l'altre dia, han fet una vorera al voltant de la caseta i pot ser que haja quedat baix d'ella. Esperem que tinga forces per trobar forat i eixir per un altre lloc. I si no rés, cuidarem del nostre com a representant d'allò que va ser.

Aspidistra elatior. Sorpresa.

Fa més d'un any vaig desfer una maceta d'aspidistres o plantes de saló o fulles, segons llocs. Estava massa plena i envellida. El cas és que al final em vaig trobar am dos macetes noves i un munt de rizomes sense fulles per a tirar. Però com que sempre em sap mal no aprofitar les coses, vaig recordar que abans, a la caseta de la meua iaia materna, en teníem plantades en terra. Sempre a l'ombra clar, amb bons resultats.
Pensat i fet, uns els vaig posar baix d'un taronger i els altres al constat del mur del carrer. Estos últims estaven més protegits de la llum directa i probablement tenien també més humitat. I qué va passar? Que tot va desaparèixer i prou. Tanta feina per a res.
Per a res? L'altre dia tallant la gespa em veig, que un any després, una fulleta alça el cap. Fixant-me més li vaig veure un bon rizoma. Açò promet! Al final pot ser que aconseguim fer un bon raconet.

 

L'aspidistra és una planta molt resistent i es porta molt bé en llocs d'interior amb poca il·luminació o exteriors sense Sol directe. Té pocs requeriments: regar de tant en tant i abonar si voleu un poquet en primavera-estiu. Això sí, es de creixement molt lent.