L'any passat em vaig veure una fruita estranya en una parada del mercat dels dissabtes a Calp i, clar, va caure. Quina decepció al tastar-la, clar també, ja que realment es tractava d'una hortalissa, un "pepino" o cogombre. Així i tot em vaig guardar unes llavors i aquest any li he donat una segona oportunitat.
El kiwano (nom inventat a Nova Zelanda) o pepino banyut (la traducció correcta seria cogombre cornut), Cucumis metuliferus, és una cucurbitàcia anual originària de Botswana, Namíbia, Zimbàbue i Nigèria. Creix tant pel terra com enfilant-se a tot el que troba (en les fotos a un evònim i a un taronger) gràcies als circells que creixen en la base dels pecíols, aplegant als 3 m de llargària. Les tiges estan cobertes de fines espines, que amb el temps, es fan més dures.
Es sembra en primavera en terrenys ben femats i protegits del vent. És molt resistent a la majoria de les plagues.
El fruit cilíndric, d'uns 12x8 cm, és verd al principi i després es torna groc-taronja. Però el que li dóna eixe caràcter particular són les protuberàncies còniques amb una espina en l'àpex, que desapareixerà quan siga madur. En l'interior té una refrescant polpa verdosa amb llavoretes blanques de gust, les opinions no coincidixen, entre llima, meló i plàtan. Jo a la polpa li trobe el gust a meló i la l'escorça groga el gust a plàtan. Però igual un altre...
Els fruits es recullen quan canvien de color i aguanten dins de casa uns quants mesos. Segons he vist en la xarxa, açò seria entre setembre i novembre. Però la veritat és que jo els he collit a desembre i perquè la planta ja s'estava secant.
I què faig amb ells? La primera és fer-los servir com a decoració fins que me'ls menge (mauraran tots?). La segona, per descomptat, menjar-me'ls. Es poden consumir en batuts o, la meua preferida, en l'ensalada. Se'ls pela com si foren figues de pala i es tallen en porcions decorant la vora del plat.
