Ara no sé si dir desnonat, que pareix més de moda (desgraciadament). La cosa és que este estiu, eixit de la feina, anava a tirar unes coses al contenidor i entre els contenidors de paper i vidre em vaig trobar un "helecho" (Nephrolepsis sp.), normativament falguera. Veges tu, tant d'any amb ganes de tenir-ne un i quan quasi me'n compre un a bon preu al supermercat em trobe este. La veritat és que a casa mai n'hem tingut cap i ja m'apetia canviar la cosa. Es veia prou abandonat, però encara verd. I a més, venia amb la seua bolseta en perfectes condicions. Qui podria resistir-se? Una mirada a la dreta, una altra a l'esquerre i cap a casa.
El que ve ja ho podeu imaginar: eliminació de fulles i tiges seques, sanejament d'arrels, fem nou i a la maceta. Me'l vaig posar en un lloc a mitja ombra i sense que li faltara l'aigua s'ha convertit en poc més de sis mesos en el que veieu baix. Està de sucre! I no para de llançar estolons, ja veurem on para la cosa.
Acabe amb una "dotoria". Les falgueres són veritables fòssils vivents molt més antics que els famosos dinosaures. Visqueren el seu moment d'esplendor en els boscos del Carbonifer i després sempre han sabut mantenir-se amb vida adaptant-se a la seua forma a les condicions canviant del clima. Estimeu-vos-les com cal tant les de casa i com les silvestres.
2 comentaris:
Hola vicent. Les falagueres son preciosses,hi ha una zona que et recomane que visites on hi han moltes i es l'ombria de segaria.
A l'ombria del Montgó, per la Cova de l'Aigua, també en vaig vore moltes.
M'apunte això de la Segaria. El que em falten són dies...
Publica un comentari a l'entrada