Antirrhinum majus. Boquita de lobo.

Les "boquitas de lobo" (Antirrhinum majus) iniciaren el seu període de floració fa unes poques setmanes i ja estan resplendents. Generalment se'ls dona el nom de "Boca de dragon" o "Conillets", però ací a casa ens inclinem de sempre pel "lobo" castellà. En cara que hi tenim exemplars salvatges en el nostre entorn, els que triomfen són el híbrids de flors grans. N'hi ha de molts colors i mescles, sent tota una sorpresa el resultat de la floració d'una nova llavor, que oscil·larà entre el blanc, rosa i taronja. Per a mi són un clàssic.

Les llavors es planten, la primera volta, entre març i abril. Ja crescudes i si les condicions són idònies elles mateixa s'entrecreuaran i n'escamparan espontàniament pel jardí o terrassa, germinant quan ho creguen oportú. Algunes plantes es comporten com a anuals, però n'hi ha d'altres, que encara que mig "boves" a l'hivern, que rebroten en primavera. Com en el cas de les de les fotos. D'esta forma la seua floració s'avança prou. Jo vos recomane que les esporgueu un poc, quan comencen a moure, per llevar-los tot el que estiga sec o les rames envellides.

El nom castellà no és de bades i és que el pètal inferior és mòbil, donant la impressió de que realment allò és una boca. Els insectes, generalment abelles, per tal d'aplegar al nèctar han d'obrir-se pas entre els dos pètals tractant d'aplegar fins el fons de la flor, quasi desapareixent de la vista. D'esta manera la planta els obliga a recollir obligatòria i involuntàriament el seu pol·len que servira per pol·linitzar una altra flor. Un exemple el teniu a la foto de dalt, la tercera flor de l'esquerre començant per baix. Per si de cas algú no té la vista molt afinada, he preparat el muntatge de baix on es veu per passos. L'ordre seria esquerre-dalt, dreta-dalt, dreta-baix, esquerre-baix i tornar cap enrere. Sí perquè l'abella no pot donar la volta dins la flor, ha d'eixir a recules.