Fa dos dies anava jo per un camí entre bancals abandonats i, de sobte, vaig veure unes coses roges en la querena d'un d'ells, allí entre el fenàs (Brachipodium sp.). El que va passar a continuació ja ho podeu imaginar.
La meravella que estava allí esperant, que la polinitzaren i no a que algú com jo anara a admirar-la, era esta Barlia robertiana o "mosques grosses" (cosa que vaig aclarir després). Segurament l'orquidea més gran que podem trobar en les nostres terres i, per sort per nosaltres, restringida dins el País Valencià a les zones costaneres de les dos Marines i a la Vall d'Albaida.
Floreix entre febrer i maig. Obriu bé els ulls per si en veieu alguna en fenassars de bancals abandonats o en vores de camins.
No vos penseu que les fotos són cosa del "macro" de la càmera, calculeu la seua altura comparant amb la mà. Normalment esta es troba entre els 25-60 cm.
El fet que este missatge estiga escrit en passat no és casual, la cosa és que uns dies després vaig tornar a passar i em vaig veure que les flors se les havien menjades unes cabres. Què anem a fer, és la llei de la supervivència!
3 comentaris:
hola! el proper dissabte com ho tens per a fer una ruta vespertina-nocturna?
un altre gran reportatge i un altre lloc on tampoc he anat.
salut!
S'agraix la invitació però, a banda que les marxes nocturnes no em fan molt, el dissabte el tinc liat.
Pot ser diumenge de matí faça una eixida ràpida però no sé.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada