Ja feia temps que tenia l'espina clavada de no haver pujat mai al Montgó i el moment de solucionar-ho va ser este diumenge, nou d'Octubre, gràcies a una ruta guiada que organitzava l'Ajuntament de Xàbia.
Es tracta de la ruta 6 amb inici a La Plana de Xàbia, uns 3,5 km/2 hores (en cada sentit) i 550 m de desnivell. Això, mig kilòmetre, tota eixa mola de roca.
El camí d'accés al cim està a l'esquerre de la foto, però abans la senda (molt ben marcada) va traçant grans zig-zags, que fins i tot apleguen al costat dret. El pas per la "Penya Roja" ens marca, en certa manera, que estem a mig camí.
Des d'ací ja s'aprecia el Cap de Sant Antoni i La Plana en tot el seu conjunt i fins i tot, encara que prou oculta per la boira, l'illa d'Eivissa. Ara podria dir el que es diu a Campos (Mallorca) "Veieu allò que no es veu? Allò és Eivissa (Cabrera a l'original)".
I quan un, després d'un hora i pico de pujada, pensa que la cosa ja està feta, se'ns posa al davant una senda empinada i infernal entre roques, almenys per a un amateur com jo, amb alguna sorpresa pel mig, com esta Lasiommata megera. N'hi havia d'altres, però no es varen deixar fotografiar, estaven més pendents de festejar. També hi havia prou llagostins, però com comprendreu no fan fotos molt atractives i no n'he posat cap.
L'esforç val la pena i en pocs metres arribem al nostre destí. Vos deixe amb un modest vídeo del que des d'allí es pot veure: Xàbia, tota la Marina fins Bèrnia (Benissa inclosa), el Puig Campana, els radars de l'Aitana, Dénia i bona part del Golf de València.
Descansats i esmorzats toca baixar, de nou per eixe pas infernal i la resta de la sinuosa senda.
No he comentat res de la vegetació perquè es veia prou escarransida, normal, entre la insolació, la falta de pluges, els vents de la mar i els incendis que l'han empobrida no podíem esperar altra cosa: margallons, estepes, arçots, argelagues, romers, ... Si de cas esta carrasca solitària baix del cim. Trist record del que va ser una volta tot allò.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada